tag:blogger.com,1999:blog-21514933176705856622024-03-14T04:17:10.071+01:00Una bitàcola a BabelPapers (virtuals) de Lluís Freixas MascortLluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.comBlogger96125tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-38889313910708572402010-06-11T16:11:00.001+01:002010-06-14T09:07:56.169+01:00Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-48196835835253337832010-04-16T14:39:00.004+01:002010-04-16T14:41:20.442+01:00Notícies de la posteritatSi el futur ja és incert, ¿què els diré de la posteritat? Josep Pla va morir desconfiant de la fidelitat pòstuma dels lectors. Nikolai Gogol va cremar (dues vegades!) la continuació de Les ànimes mortes, que mai no podrem llegir. El poeta Joan Vinyoli (1914-1984) es va sentir incomprès –o directament maltractat– pels seus coetanis. Afortunadament, de tant en tant la posteritat, si bé no esmena Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-23207124223364800702010-04-16T14:22:00.003+01:002010-04-16T14:40:53.157+01:00Una obvietat noticiableEl periodisme exigeix que les notícies siguin sorprenents, però sovint la sorpresa és com elevem obvietats a la categoria de notícia. De tant en tant es publica el resultat d'algun rigorós i complex estudi sociològic que conclou alguna d'aquestes obvietats que es transforma en titular, com ara que els fills de famílies pobres, amb menor formació i amb més riscos socials tenen més tendència al Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-12298606995715249852010-04-16T14:20:00.004+01:002010-04-16T14:40:42.006+01:00L'ombra del vuitanta-sisAra que tothom es pregunta de qui és la culpa, un té la sensació de déjà vu. Tot plegat recorda molt les nevades del 1986 i del 2001, sobretot la del 1986. ¿Ofereixen prou garanties les infraestructures? ¿El Govern va reaccionar amb eficàcia? ¿Les forces de l'ordre i el trànsit van estar a l'altura? ¿Els ciutadans van ser prou prudents? Ja em disculparan, però aquestes preguntes són molt velles: Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-47805918669016677932010-03-02T13:43:00.002+01:002010-03-02T13:44:13.826+01:00Una visió a l’autobúsEl món és un mocador, és veritat, però només si viatgem ben lluny. Tothom té un amic que ha viatjat a Londres o Estocolm per dos euros més les taxes aeroportuàries. Podem marxar al matí, dinar en un bistrot parisenc i tornar a casa a sopar. És cert, però mireu de desplaçar-vos vint o trenta quilòmetres a la rodona de Girona. I, sobretot, feu-ho cada dia. Viatjar a més de mil quilòmetres pot ser Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-24928000498709456012010-03-02T13:42:00.002+01:002010-03-02T13:43:07.242+01:00Oportunitat i oportunismeQue sovint les coses urgents no ens deixen temps per les importants, ho sabem de fa temps. Ara la novetat és que les coses importants són totes urgentíssimes. Un exemple: l’ordenació territorial catalana. Se n’ha parlat molt i no s’ha resolt mai res de manera definitiva, però ara s’ha de córrer. L’anomenat “Informe Roca” va dormir el son dels justos durant anys, però hem arribat al límit i Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-57990402122636146862010-03-02T13:40:00.003+01:002010-03-02T13:42:06.656+01:00Convidats de pedraMirin: jo no sabria què dir sobre l'autonomia municipal, ni sobre l'energia nuclear, ni sobre els interessos de l'Ajuntament d'Ascó, perquè els dubtes m'aclaparen. Abans que res, sorprèn la terminologia. S'ha d'admetre que el terme cementiri nuclear és lleig, però és directe i entenedor. Quan els defensors d'aquesta instal•lació parlen d'un «magatzem temporal centralitzat», tanta asèpsia i tanta Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-15446194459385511182010-01-21T16:14:00.007+01:002010-01-21T16:53:19.338+01:00Els camins inescrutables de la comunicacióEls camins de la comunicació són inescrutables. Fa uns dies parlava de l'èxit de determinats programes d'humor en general i de l'Alguna pregunta més en particular. Ara sembla estrany que l'APM nasqués com un projecte modest, destinat a la franja nocturna de Catalunya Ràdio. En poc temps es va crear marca i va passar, reconvertit en secció, al magazín matinal perquè l'Antoni Bassas, que n'era el Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-59329767934591751832010-01-21T16:12:00.001+01:002010-01-21T16:14:41.622+01:00Els sentits de l'humorSi Oscar Wilde tenia raó (que en tenia) i l'humor és la forma més gentil de la desesperació, no calen gaires explicacions sobre l'èxit de programes com Alguna pregunta més (APM en versió abreujada) o Polònia, vistos els temps que corren. I d'èxit en tenen, i molt. Hi ha nens de sis anys encantats amb els gags de la troupe de Toni Soler. Hi ha joves que només coneixen els polítics a través de les Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-37116728130094943752010-01-21T16:10:00.002+01:002010-01-21T16:11:43.277+01:00Annus horribilisDeixant de banda els comptes de musulmans, xinesos, hebreus, hindús i d'algú més que se'ns escapa, es veu que avui canviem d'any. Som com els pàrvuls, que només saben escriure en llibretes pautades i, com que ens incomoden les coses que es belluguen, quan no hi pautes ens les inventem. Pensem-hi, perquè l'embolic és descomunal. Les estacions van i vénen: la primavera tant comença un any el dia 20Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-3866240411805962472009-12-22T17:06:00.004+01:002009-12-22T17:17:45.181+01:00Poseu a prova els vostres nervis ( o el nou clip de Mazoni )Jaume Pla, ànima de Mazoni, em sembla (amb tota la ignorància que em calgui admetre) una mostra d'intel·ligència i sentit de l'humor en el món de la música. Ara fa unes setmanes es publicava el seu darrer clip que, per cert, fot nerviós, però nerviós. Ara podeu posar a prova els vostres nervis mirant el darrer clip de Mazoni. Si voleu posar a prova el vostre tremp, cliqueu aquí.Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-586021344470358422009-12-17T14:40:00.000+01:002009-12-17T14:41:27.435+01:00Ni tan verdes ni tan maduresCom si haguessin estat unes eleccions: tothom ha guanyat. Per als sobiranistes, un èxit, i per als espanyolistes, un fracàs, és clar. Però si l'ampolla és mitja, és mitja, per més que algú s'entesti a veure-la més plena o més buida. La participació en les consultes sobre la independència de diumenge és molt significativa, tenint en compte l'origen de la iniciativa i, sobretot, que no té al Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-84208412907520648292009-12-17T14:38:00.000+01:002009-12-17T14:40:33.121+01:00La triple vergonyaLa culpa és de Madrid, d'acord. Però ho diem tan sovint i amb tanta unanimitat que un té la temptació de sospitar. Si el llegat d'Agustí Centelles acaba a Salamanca, hauríem de ser capaços d'analitzar tot el procés amb fredor (a banda de reconduir l'esguerro de la millor manera possible). No és normal que dues administracions públiques competeixin per un mateix objectiu, és clar però passa, i no Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-41593086029545841342009-11-19T15:52:00.001+01:002009-11-19T15:55:07.081+01:00Un problema jurídicSembla que el consum d'alcohol deixarà de ser un atenuant en la comissió de delictes de violència domèstica. Així ho recomana el Congrés dels Diputats, que fa vuit dies es proposava, de fet, un pas més radical: convertir l'alcohol en un agreujant, cosa que la judicatura, o part de la judicatura, va trobar un disbarat. Segurament ho és, un disbarat, però com que la ignorància és atrevida, Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-23493910097903505822009-11-12T18:52:00.002+01:002009-11-12T18:55:59.103+01:00Un article de Javier MaríasEls escriptors Javier Marías i Quim Monzó han escrit excel·lents articles sobre els falsos amics i els errors de traducció que acaben per ser habituals en la parla. Aquest diumenge, Marías hi tornava amb aquest text que subscric de dalt baix (incloses les prevencions que fa sobre el puritanisme lingüístic).Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-18790614739300143772009-11-12T17:51:00.002+01:002009-11-19T15:55:55.917+01:00Tribut a l'homenatgeA vegades ens cansem de les paraules com aquell qui es cansa d'una camisa que mai no acaba d'esquinçar i les canviem per altres de noves o que vénen de l'anglès perquè sembla que fan més efecte. Així vam convertir el públic en audiència (que en català era una altra cosa) o la gravetat en severitat, i ignorem les coses quan no en fem cas, encara que en tinguem plena consciència. La llista és Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-490597168896166112009-10-27T16:33:00.002+01:002009-10-27T16:42:15.772+01:00Retorn amb sorpresaPosem-nos al dia: després de gairebé dos mesos d'encefalograma blocaire planet planet planet, reprenc les hostilitats. Aquí queden els darrers articles publicats al diari El Punt (principal font del bloc, d'altra banda). Enllaço també la resposta (inversemblant) que aquest article ha obtingut d'un bon home de Palafrugell. Marededéu! ¿Què he der fer ara? ¿Fer-li veure que la seva resposta és la Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-27453588814782876152009-10-27T16:15:00.006+01:002009-10-27T16:47:21.398+01:00La victòria (definitiva) de la raóLa victòria de la Raó sobre la ignorància i la superstició és un somni a punt de complir-se. Ara que de les vacances de Nadal en començarem a dir festes d'Hivern, i de la Setmana Santa, festes de Primavera, ara és el moment de completar la feina que la Il·lustració va començar fa tres segles. Com? Primer de tot, canviant el nom dels dies de la setmana. Si la vida pública és definitivament laica iLluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-47479732621640230002009-10-27T16:15:00.004+01:002009-10-27T16:46:24.022+01:00Versió originalL'any 1970 Avel·lí Artís Gener, Tísner, va traduir al català Cien años de soledad, la novel·la més popular del premi Nobel Gabriel García Márquez. Diuen que ho va fer per amistat i perquè a García Márquez, que vivia a Barcelona, li feia il·lusió. Aquesta traducció, en el seu moment, va ser una singularitat editorial: se'n van publicar 2.900 exemplars i va generar una certa controvèrsia. Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-87237946574164033592009-10-27T16:14:00.002+01:002009-10-27T16:46:09.625+01:00La col·lecció impossibleMillet, sí, però que les novetats no ens facin perdre els clàssics, i a la tardor els clàssics són: el retorn a l'escola, els àlbums de vacances (ara digitals), i l'arribada dels col·leccionables a tots els quioscos. Dels tres clàssics tardorals per excel·lència, avui ens interessa el col·leccionable, o millor dit: la impossibilitat d'acabar cap col·lecció. Mirin que és àmplia, la gamma de tallesLluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-20975439317376300592009-10-27T16:12:00.002+01:002009-10-27T16:45:51.389+01:00El preu de la gratuïtatEl preu dels llibres de text és un clàssic de setembre. A banda de l'abominable denominació (¿una novel·la no és un llibre de text?), els llibres escolars són cars i la idea que haurien de ser gratuïts és cada dia més popular. Autonomies, municipis i associacions de pares d'alumnes impulsen programes de finançament o de reutilització. És difícil oposar-se a objectius tan nobles: 1) si l'educació Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-79548112658355902212009-09-03T12:07:00.009+01:002009-09-07T10:03:17.156+01:00Coses del punt de vistaTot és o volem que sigui segons les ulleres que portem, verbigràcia: El País i La Vanguardia d'avui. Segons El País, la matinada de dimecres a l'entorn del mercat de la Boqueria es va produir "un despliegue policial inédito para atajar la prostitución" que el mateix diari denunciava, amb fotos ben explícites, a principis de setmana. El dispositiu de vigilància es mereix, per al diari, una crida aLluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-81265810998476208122009-09-02T08:55:00.008+01:002009-09-02T12:27:20.933+01:00I Géricault va pintar una bassaJosep Maria de Sagarra va fugir de la Guerra Civil amb un llarg viatge pels mars del sud que va narrar a La ruta blava. Publicat per primera vegada en castellà l'any 1942, la versió orginal catalana de l'obra no va ser editada fins al 1964, tres anys després de la mort de l'autor. La ruta blava és un prodigi d'exuberància verbal i una exhibició de talent i de potència literària que acaba de Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-49976900224340175732009-08-31T15:48:00.003+01:002009-09-02T12:34:45.066+01:00El temps, segons Truman CapoteLa pel·lícula és "La burla del diablo" de John Huston (1953). Uns estafadors esperen en un port italià la reparació del vaixell que els ha de dur a Àfrica. Truman Capote, guionista de luxe, fa parlar un dels personatges, referint-se a l'espera: "¿Què és els temps? Els suïssos el fabriquen, els francesos l'atresoren, els italians el perden, per a als american és or, els hindús diuen que no Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-88068463388710998492009-08-31T15:32:00.002+01:002009-08-31T15:47:58.047+01:00Un veí singularDimarts es complien vint-i-cinc anys de la mort de Truman Capote, veí circumstancial de Palamós entre els anys 1960 i 1962, on va escriure bona part de la seva obra més popular, A sang freda, la novel·la basada en l'assassinat de cinc persones, tota una família, en una granja de Kansas. A sang freda no és la primera novel·la de no-ficció de la història, però n'és el paradigma. Capote va anar més Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0