tag:blogger.com,1999:blog-21514933176705856622012-02-11T08:54:05.700+01:00Papers (virtuals) de Lluís Freixas MascortLluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.comBlogger981100tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-38889313910708572402010-06-11T16:11:00.001+01:002010-06-14T09:07:56.169+01:00

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-48196835835253337832010-04-16T14:39:00.004+01:002010-04-16T14:41:20.442+01:00

Si el futur ja és incert, ¿què els diré de la posteritat? Josep Pla va morir desconfiant de la fidelitat pòstuma dels lectors. Nikolai Gogol va cremar (dues vegades!) la continuació de Les ànimes mortes, que mai no podrem llegir. El poeta Joan Vinyoli (1914-1984) es va sentir incomprès –o directament maltractat– pels seus coetanis. Afortunadament, de tant en tant la posteritat, si bé no esmena

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-23207124223364800702010-04-16T14:22:00.003+01:002010-04-16T14:40:53.157+01:00

El periodisme exigeix que les notícies siguin sorprenents, però sovint la sorpresa és com elevem obvietats a la categoria de notícia. De tant en tant es publica el resultat d'algun rigorós i complex estudi sociològic que conclou alguna d'aquestes obvietats que es transforma en titular, com ara que els fills de famílies pobres, amb menor formació i amb més riscos socials tenen més tendència al

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-12298606995715249852010-04-16T14:20:00.004+01:002010-04-16T14:40:42.006+01:00

Ara que tothom es pregunta de qui és la culpa, un té la sensació de déjà vu. Tot plegat recorda molt les nevades del 1986 i del 2001, sobretot la del 1986. ¿Ofereixen prou garanties les infraestructures? ¿El Govern va reaccionar amb eficàcia? ¿Les forces de l'ordre i el trànsit van estar a l'altura? ¿Els ciutadans van ser prou prudents? Ja em disculparan, però aquestes preguntes són molt velles:

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-47805918669016677932010-03-02T13:43:00.002+01:002010-03-02T13:44:13.826+01:00

El món és un mocador, és veritat, però només si viatgem ben lluny. Tothom té un amic que ha viatjat a Londres o Estocolm per dos euros més les taxes aeroportuàries. Podem marxar al matí, dinar en un bistrot parisenc i tornar a casa a sopar. És cert, però mireu de desplaçar-vos vint o trenta quilòmetres a la rodona de Girona. I, sobretot, feu-ho cada dia. Viatjar a més de mil quilòmetres pot ser

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-24928000498709456012010-03-02T13:42:00.002+01:002010-03-02T13:43:07.242+01:00

Que sovint les coses urgents no ens deixen temps per les importants, ho sabem de fa temps. Ara la novetat és que les coses importants són totes urgentíssimes. Un exemple: l’ordenació territorial catalana. Se n’ha parlat molt i no s’ha resolt mai res de manera definitiva, però ara s’ha de córrer. L’anomenat “Informe Roca” va dormir el son dels justos durant anys, però hem arribat al límit i

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-57990402122636146862010-03-02T13:40:00.003+01:002010-03-02T13:42:06.656+01:00

Mirin: jo no sabria què dir sobre l'autonomia municipal, ni sobre l'energia nuclear, ni sobre els interessos de l'Ajuntament d'Ascó, perquè els dubtes m'aclaparen. Abans que res, sorprèn la terminologia. S'ha d'admetre que el terme cementiri nuclear és lleig, però és directe i entenedor. Quan els defensors d'aquesta instal•lació parlen d'un «magatzem temporal centralitzat», tanta asèpsia i tanta

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-15446194459385511182010-01-21T16:14:00.007+01:002010-01-21T16:53:19.338+01:00

Els camins de la comunicació són inescrutables. Fa uns dies parlava de l'èxit de determinats programes d'humor en general i de l'Alguna pregunta més en particular. Ara sembla estrany que l'APM nasqués com un projecte modest, destinat a la franja nocturna de Catalunya Ràdio. En poc temps es va crear marca i va passar, reconvertit en secció, al magazín matinal perquè l'Antoni Bassas, que n'era el

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-59329767934591751832010-01-21T16:12:00.001+01:002010-01-21T16:14:41.622+01:00

Si Oscar Wilde tenia raó (que en tenia) i l'humor és la forma més gentil de la desesperació, no calen gaires explicacions sobre l'èxit de programes com Alguna pregunta més (APM en versió abreujada) o Polònia, vistos els temps que corren. I d'èxit en tenen, i molt. Hi ha nens de sis anys encantats amb els gags de la troupe de Toni Soler. Hi ha joves que només coneixen els polítics a través de les

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-37116728130094943752010-01-21T16:10:00.002+01:002010-01-21T16:11:43.277+01:00

Deixant de banda els comptes de musulmans, xinesos, hebreus, hindús i d'algú més que se'ns escapa, es veu que avui canviem d'any. Som com els pàrvuls, que només saben escriure en llibretes pautades i, com que ens incomoden les coses que es belluguen, quan no hi pautes ens les inventem. Pensem-hi, perquè l'embolic és descomunal. Les estacions van i vénen: la primavera tant comença un any el dia 20

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-3866240411805962472009-12-22T17:06:00.004+01:002009-12-22T17:17:45.181+01:00

Jaume Pla, ànima de Mazoni, em sembla (amb tota la ignorància que em calgui admetre) una mostra d'intel·ligència i sentit de l'humor en el món de la música. Ara fa unes setmanes es publicava el seu darrer clip que, per cert, fot nerviós, però nerviós. Ara podeu posar a prova els vostres nervis mirant el darrer clip de Mazoni. Si voleu posar a prova el vostre tremp, cliqueu aquí.

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-586021344470358422009-12-17T14:40:00.000+01:002009-12-17T14:41:27.435+01:00

Com si haguessin estat unes eleccions: tothom ha guanyat. Per als sobiranistes, un èxit, i per als espanyolistes, un fracàs, és clar. Però si l'ampolla és mitja, és mitja, per més que algú s'entesti a veure-la més plena o més buida. La participació en les consultes sobre la independència de diumenge és molt significativa, tenint en compte l'origen de la iniciativa i, sobretot, que no té al

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-84208412907520648292009-12-17T14:38:00.000+01:002009-12-17T14:40:33.121+01:00

La culpa és de Madrid, d'acord. Però ho diem tan sovint i amb tanta unanimitat que un té la temptació de sospitar. Si el llegat d'Agustí Centelles acaba a Salamanca, hauríem de ser capaços d'analitzar tot el procés amb fredor (a banda de reconduir l'esguerro de la millor manera possible). No és normal que dues administracions públiques competeixin per un mateix objectiu, és clar però passa, i no

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-41593086029545841342009-11-19T15:52:00.001+01:002009-11-19T15:55:07.081+01:00

Sembla que el consum d'alcohol deixarà de ser un atenuant en la comissió de delictes de violència domèstica. Així ho recomana el Congrés dels Diputats, que fa vuit dies es proposava, de fet, un pas més radical: convertir l'alcohol en un agreujant, cosa que la judicatura, o part de la judicatura, va trobar un disbarat. Segurament ho és, un disbarat, però com que la ignorància és atrevida,

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-23493910097903505822009-11-12T18:52:00.002+01:002009-11-12T18:55:59.103+01:00

Els escriptors Javier Marías i Quim Monzó han escrit excel·lents articles sobre els falsos amics i els errors de traducció que acaben per ser habituals en la parla. Aquest diumenge, Marías hi tornava amb aquest text que subscric de dalt baix (incloses les prevencions que fa sobre el puritanisme lingüístic).

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-18790614739300143772009-11-12T17:51:00.002+01:002009-11-19T15:55:55.917+01:00

A vegades ens cansem de les paraules com aquell qui es cansa d'una camisa que mai no acaba d'esquinçar i les canviem per altres de noves o que vénen de l'anglès perquè sembla que fan més efecte. Així vam convertir el públic en audiència (que en català era una altra cosa) o la gravetat en severitat, i ignorem les coses quan no en fem cas, encara que en tinguem plena consciència. La llista és

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-490597168896166112009-10-27T16:33:00.002+01:002009-10-27T16:42:15.772+01:00

Posem-nos al dia: després de gairebé dos mesos d'encefalograma blocaire planet planet planet, reprenc les hostilitats. Aquí queden els darrers articles publicats al diari El Punt (principal font del bloc, d'altra banda). Enllaço també la resposta (inversemblant) que aquest article ha obtingut d'un bon home de Palafrugell. Marededéu! ¿Què he der fer ara? ¿Fer-li veure que la seva resposta és la

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-27453588814782876152009-10-27T16:15:00.006+01:002009-10-27T16:47:21.398+01:00

La victòria de la Raó sobre la ignorància i la superstició és un somni a punt de complir-se. Ara que de les vacances de Nadal en començarem a dir festes d'Hivern, i de la Setmana Santa, festes de Primavera, ara és el moment de completar la feina que la Il·lustració va començar fa tres segles. Com? Primer de tot, canviant el nom dels dies de la setmana. Si la vida pública és definitivament laica i

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-47479732621640230002009-10-27T16:15:00.004+01:002009-10-27T16:46:24.022+01:00

L'any 1970 Avel·lí Artís Gener, Tísner, va traduir al català Cien años de soledad, la novel·la més popular del premi Nobel Gabriel García Márquez. Diuen que ho va fer per amistat i perquè a García Márquez, que vivia a Barcelona, li feia il·lusió. Aquesta traducció, en el seu moment, va ser una singularitat editorial: se'n van publicar 2.900 exemplars i va generar una certa controvèrsia.

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-87237946574164033592009-10-27T16:14:00.002+01:002009-10-27T16:46:09.625+01:00

Millet, sí, però que les novetats no ens facin perdre els clàssics, i a la tardor els clàssics són: el retorn a l'escola, els àlbums de vacances (ara digitals), i l'arribada dels col·leccionables a tots els quioscos. Dels tres clàssics tardorals per excel·lència, avui ens interessa el col·leccionable, o millor dit: la impossibilitat d'acabar cap col·lecció. Mirin que és àmplia, la gamma de talles

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-20975439317376300592009-10-27T16:12:00.002+01:002009-10-27T16:45:51.389+01:00

El preu dels llibres de text és un clàssic de setembre. A banda de l'abominable denominació (¿una novel·la no és un llibre de text?), els llibres escolars són cars i la idea que haurien de ser gratuïts és cada dia més popular. Autonomies, municipis i associacions de pares d'alumnes impulsen programes de finançament o de reutilització. És difícil oposar-se a objectius tan nobles: 1) si l'educació

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-79548112658355902212009-09-03T12:07:00.009+01:002009-09-07T10:03:17.156+01:00

Tot és o volem que sigui segons les ulleres que portem, verbigràcia: El País i La Vanguardia d'avui. Segons El País, la matinada de dimecres a l'entorn del mercat de la Boqueria es va produir "un despliegue policial inédito para atajar la prostitución" que el mateix diari denunciava, amb fotos ben explícites, a principis de setmana. El dispositiu de vigilància es mereix, per al diari, una crida a

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-81265810998476208122009-09-02T08:55:00.008+01:002009-09-02T12:27:20.933+01:00

Josep Maria de Sagarra va fugir de la Guerra Civil amb un llarg viatge pels mars del sud que va narrar a La ruta blava. Publicat per primera vegada en castellà l'any 1942, la versió orginal catalana de l'obra no va ser editada fins al 1964, tres anys després de la mort de l'autor. La ruta blava és un prodigi d'exuberància verbal i una exhibició de talent i de potència literària que acaba de

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-49976900224340175732009-08-31T15:48:00.003+01:002009-09-02T12:34:45.066+01:00

La pel·lícula és "La burla del diablo" de John Huston (1953). Uns estafadors esperen en un port italià la reparació del vaixell que els ha de dur a Àfrica. Truman Capote, guionista de luxe, fa parlar un dels personatges, referint-se a l'espera: "¿Què és els temps? Els suïssos el fabriquen, els francesos l'atresoren, els italians el perden, per a als american és or, els hindús diuen que no

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-88068463388710998492009-08-31T15:32:00.002+01:002009-08-31T15:47:58.047+01:00

Dimarts es complien vint-i-cinc anys de la mort de Truman Capote, veí circumstancial de Palamós entre els anys 1960 i 1962, on va escriure bona part de la seva obra més popular, A sang freda, la novel·la basada en l'assassinat de cinc persones, tota una família, en una granja de Kansas. A sang freda no és la primera novel·la de no-ficció de la història, però n'és el paradigma. Capote va anar més

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-4143296625414591562009-08-25T10:19:00.001+01:002009-09-02T12:37:07.973+01:00

Amb dos concerts a cada plaça i un festival a cada dues, sembla impossible negar que els estius gironins són un paradís per als melòmans, però a vegades el cel pot ser un infern. En un parell de mesos tenim no només una sobredosi de concerts de totes les qualitats, gèneres i formats, sinó una dotzena, com a mínim, d'instants catàrtics, místics, dels per recordar tota la vida: des del rai de

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-9162585173797831702009-08-04T10:36:00.001+01:002009-08-04T10:39:04.303+01:00

Premonitòriament, el Festival Maçart, que s’acaba de celebrar a Maçanet de Cabrenys, va tenir l’any passat una prèvia a Figueres. Va ser tan premonitori, que Figueres serà la seu del Festival de cultura contemporània de l’Empordà, rebatejat amb el nom d’Ingràvid i dirigit per antics responsables de Maçart, el setembre vinent. Mentre, el festival Maçart, reconvertit en “mostra d’art transfronterer

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-48378154833996831202009-07-21T08:47:00.000+01:002009-07-21T08:48:05.981+01:00

Fa lleig, parlar de diners, és veritat, però els darrers dies no deixen gaire opcions: d'entrada, ens han recordat que viure a la ciutat de Girona costa un ull de la cara i, de sortida, ens hem assabentat que les entitats de cooperació social contribueixen a alimentar cada dia més de cinc mil persones. Ens hem passat tants anys llegint i sentint que a Girona rai, que s'hi vivia tan bé, que ara no

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-3403325548391742982009-07-02T09:45:00.003+01:002009-07-02T09:51:46.335+01:00

Devia ser culpa de la calorada, però per un moment vaig pensar que el fet que la llengua castellana sigui àmpliament majoritària a Catalunya era una notícia de primera magnitud. Silenci estival. U2. Bill Viola. No siguem provincians. Ningú no ha dit res, ni tan sols aquí, en aquest raconet de país que es pensava ser la reserva lingüística oriental i que ha perdut oficialment els honors en favor

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-10122884088464420642009-06-18T09:18:00.000+01:002009-06-18T09:19:05.809+01:00

Crisi? Sí, és clar, però quina crisi? Perquè, si ho recorden bé, abans que el desori fos general, abans que comencés a tremolar tothom pel que ja està passant o pel que pot haver de passar, es parlava d'una crisi financera. Ara es veu que la crisi ja no és només financera. De fet, no és ni financera, almenys per als bancs. Ho deia aquest diari ahir o abans-d'ahir: malgrat les vaques flaques, la

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-74597523392582328242009-06-04T11:10:00.003+01:002009-06-04T11:25:51.591+01:00

En primer lloc, una aproximació estadística d’urgència: queda molt bé parlar de la mobilitat sostenible, però si vostè agafa un autobús que uneixi Girona amb qualsevol població situada a 25 quilòmetres a la rodona podrà comprovar que l’usuari tipus pertany a algun d’aquest quatre grups: jubilats (un terç), immigrats (un altre terç), estudiants (gairebé gairebé l’altre terç) i despistats (la resta

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-15064452186470214912009-05-29T09:26:00.004+01:002009-05-29T12:16:52.611+01:00

M'he fet del Barça. He aguantat els dies més crítics, les hores de pressió més extremes, he aguantat la frisança dels aficionats, les expectatives que es generaven, el patiment, les prèvies periodístiques que tot ho esborraven quan encara ningú no podia dir blat, i he aguantat l'eufòria desfermada de després, la nit de la victòria, l'endemà monogràfic i repetitiu fins a la nàusea als cafès, als

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-71625586925241215442009-05-22T12:48:00.001+01:002009-05-22T12:48:24.238+01:00

Mag, funambulista, encantador de serps, don Joan del vot, venedor de fum... Quanta metàfora ha generat José Luis Rodríguez Zapatero! Al principi era un bambi –recorden?-, un ingenu que, en contacte amb la realitat de la política, havia de durar cinc minuts. Ara sembla que la comparació no era afortunada, però sí que ho era, sí, perquè a la pel•lícula, Bambi creix i, forjat i endurit en la l’

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-21095203538458968082009-05-13T13:07:00.004+01:002009-05-13T13:35:13.550+01:00

Només deu haver-hi una cosa més empipadora que la música que no desitges sentir: dues persones xerrant davant teu en un concert. N'he tingut dues mostres en dos dies. Ahir, dues senyoretes que no van ser capaces de tancar boca en 75 minuts de concert, i dilluns, dues senyoretes (diferents, això sí) a les quals no importava que els viatgers que compartien autobús amb elles no desitgessin

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-51079994492895369352009-05-13T13:05:00.002+01:002009-05-13T13:06:53.758+01:00

Jordi de Juan. ¿Els sona, aquest nom? Protagonista fugaç de la política gironina, va ser regidor a l’Ajuntament de Girona i, després, diputat al Congrés entre el 2000 i el 2003. Potser no va desencaminat del tot qui pensi que la majoria dels gironins se n’ha oblidat per complet. Paradoxalment, va deixar una herència inoblidable. Com que Girona era una plaça difícil per al PP, un dia va se li va

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-67667446258851279092009-04-09T11:40:00.004+01:002009-04-15T12:15:37.042+01:00

Amós Miguélez Álvarez. No és el nom d’algú que ocupés titulars de primera pàgina, però el món és habitable perquè és ple de ciutadans tan generosos com discrets, que no es dediquen a enllustrar un nom sinó a construir una obra, i que en una època infectada per la individualitat encara creuen en la comunitat.L'Amós Miguélez era un català de Ripoll que havia nascut a San Pedro de Foncollada, a Lleó

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-56674654570338138072009-04-09T11:33:00.002+01:002009-04-09T11:38:36.983+01:00

Mariano Rajoy parla català, i cada dia millor, com el seu antic cap de files, José María Aznar, un altre polític extraordinàriament poliglot. No és estrany que l’encarregada d’explicar-nos els progressos lingüístics de Rajoy hagi estat Alícia Sánchez-Camacho,una blanenca convençuda que els catalans «estimen Rajoy i creuen que és l’alternativa per governar i viure millor a Catalunya i a la resta d

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-41090194585821933552009-03-26T17:42:00.000+01:002009-03-26T17:43:15.090+01:00

Si hi ha països on la figura del lleter encara existeix, a casa nostra existirà aviat una figura nova: la del lleter automàtic. Una societat ramadera ha importat la idea d’Itàlia amb la voluntat d’implantar-la, per començar, a Cassà de la Selva i a Girona. Si els bancs s’estalvien sous gràcies als caixers automàtics (que utilitzem amb targetes per les quals ens cobren comissió), si el tabac que

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-54111017801893689842009-03-21T21:05:00.001+01:002009-03-21T21:07:38.451+01:00

Comencem per reiterar un convenciment que han expressat múltiples veus en múltiples ocasions: volar amb Ryanair no és cap meravella, simplement és barat i al costat de casa. Una altra cosa són 1) la intriga del preu real (quantes martingales com ara maletes, bosses del duty free, prioritats d’embarcament, taxes, suplements, i addendes diverses ens apareixeran entre el subtotal i el preu últim de

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-19520356210720012712009-03-09T12:08:00.000+01:002009-03-09T12:09:18.453+01:00

Avui tot ha de ser lleuger, divertit, espectacular. Ho saben els mestres, que han d’ensenyar els nens sense demanar cap esforç per aprendre; ho saben els periodistes, que han d’explicar per què el món té febre en trenta segons; i ho saben els organitzadors de la Setmana del Llibre en Català, que se celebra aquests dies a Sant Cugat del Vallès, i que va tenir edicions simultànies a Girona i

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-79772972018018349162009-02-16T18:21:00.003+01:002009-02-16T18:25:50.066+01:00

La humanitat està condemnada a viure en l’estupefacció. Si hi havia algun dubte, la crisi ho deixa clar. No tenim ni un duro, ens podem quedar sense feina d’un dia per l’altre, i gairebé tothom sap què signifiquen les sigles ERO sense necessitat de cap aclariment, però els polítics es veuen obligats a animar-nos a gastar, a comprar, a consumir, un verb que es considera lleig, però que és l’oli

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-28306935208610296622009-01-31T16:55:00.001+01:002009-01-31T17:02:48.507+01:00

M'ha vingut al cap ara, rellegint el text sobre els carrers i l'Ovidi i la plaça Lluís Companys i tot això (rellegir-se hauria de ser un exercici prohibit, però tant és, em rellegia). És una escena que Javier Cercas narra a l'arxipopular Soldados de Salamina. El protagonista malda per obrir la porta de casa seva i l'acompanyant, una pitonisa amb programa a la televisió local, exclama: "Quina

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-10873939176006008422009-01-30T10:14:00.006+01:002009-01-30T10:55:34.510+01:00

Mato el temps fent arqueologia al You Tube. Espero que uns operaris reparin una planxa de la tribuna de la meva habitació que el vent va malmetre. Han de treballar amb una plataforma elevadora, però la que han dut no és prou alta i la que necessiten no acaba d'arribar. Començo a mirar vídeos i topo amb The Band i, és clar, amb The last waltz de Martin Scorsese. L'última vegada que la vaig veure

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-65202855284174155022009-01-28T22:15:00.001+01:002009-01-29T08:07:45.594+01:00

Els noms dels carrers diuen molt d’una ciutat, i dels seus governants, és clar. N’hi ha que els numeren en un esforç d’ordre i racionalitat, n’hi ha que incorren en l’obscenitat d’homenatjar els vencedors de guerres infames, n'hi ha que converteixen els seus espais públics en una sagrera on els noms dels vius estan exclosos per sistema. A Girona, algú va col•locar a la plaça Constitució una placa

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-63432330209357298472009-01-28T17:00:00.001+01:002009-01-28T17:20:12.649+01:00

Va nèixer el mateix any que el meu pare, i ara en tindria 94. Aquesta coincidència menor sempre em va impressionar. Fa temps que no en llegia res. Aquests dies l'he recuperat per atzar: buscava altres llibres i em vaig encallar a la lletra C, la C de Cortázar, Julio. Avui -o ahir, ja no ho sé- me l'he trobat als diaris i a la pàgina del facebook d'un amic (en una paràfrasi del Preámbulo a las

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-15595489833453917222009-01-15T13:05:00.004+01:002009-01-15T22:10:45.768+01:00

La mida importa. Això es el que vam descobrir els telespectadors que dimarts a la nit, per atzar o per voluntat pròpia, seguíem l’estrena d’aquest nou programa de TV3 amb ortografia sms, “Oik mentns”, dedicat als adolescents. La mida importa tant si parlem de pits com de penis o d’alçades, i la qüestió dóna per fer molta broma i deixar anar unes quantes rialles (riures, en diu ara la gent). ¿Què

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-73199480745065553252008-12-31T09:58:00.004+01:002008-12-31T10:40:09.647+01:00

Ni l’astròleg no sap, dia primer,u rigorós que un poc de vida ens dalla,quines estrenes ens darà potser:angoixa, amor, traspàs o revifalla.Natura és erta, sense afany ni esquer,i l’aire és buit i la gelada calla.Un salut regalima en el cloquer;mor, a prop de l’encert, l’escorrialla.¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?Nou any és nou engany; en vida incerta,jo sóc una ombra que s’esmuny de

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-66051929295109522982008-12-30T11:40:00.000+01:002008-12-30T11:41:38.285+01:00

El retard és un atribut de les obres públiques. Els problemes de les obres de la carretera Nacional II, per tant, no haurien de constituir cap sorpresa. Un any més no és tant si ho comparem amb els antecedents que tenim d’altres obres. Només cal consultar les hemeroteques o fer un passeig pel ciberespai. És fàcil trobar-hi el textos periodístics que en el seu dia anunciaven bons propòsits de l’

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-86697496261891664172008-12-04T10:28:00.002+01:002008-12-04T10:37:36.781+01:00

La proposta d’un pacte nacional per a la immigració que el Govern ha estat debatent al llarg dels darrers mesos amb agents socials és a punt d’arribar al Parlament. Són 76 pàgines de les quals La Vanguardia en va avançar continguts dimarts. Segurament un acord com aquest és necessari a tenor de les xifres (900.000 persones immigrades de 176 països en només vuit anys) i a tenor dels comentaris que

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-7533238932864427472008-12-02T18:47:00.015+01:002008-12-02T22:41:36.132+01:00

Tots deveu haver vist les imatges de Venècia inundada. Que no se'm malinterpeti, però he d'admetre que m'agradaria veure-la, amb aqua alta. Inundada, realment inundada com ara, potser no. Al capdavall, en aquesta situació, tampoc et pots moure. Ah! Però d'una manera o altra, ja hi tornaria. Quina ciutat més estranya: Un desengany per a qui en tingui una imatge de postal. Una sorpresa permanent

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-38713343153453898692008-12-02T13:49:00.009+01:002008-12-02T22:37:58.409+01:00

Si una figura imprescindible del pensament del segle XX com Bertrand Russell deixa escrit que mai va tenir la fortuna de trobar cap prova que l'home sigui un animal racional, més difícil ho tenim nosaltres. El dia a dia, la veritat, no hi ajuda gaire. Russell, mordaç com era, il·lustrava la seva posició amb una ironia sobre Aristòtil, que esgrimia el fet que l'home sap sumar com a prova de la

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-77548277537111044592008-11-29T13:05:00.016+01:002008-12-02T14:22:16.277+01:00

Us esclavitza una black berry? Aquesta és la vostra cançó (o gairebé perquè de Betty a Berry hi ha poca distància). Són Ram Jam i al 1977 o 78 me'ls injectava a duro per cançó en una juke box de la sala de futbolins del meu poble (prehistòria total). És veritat que ara resulten un pèl (força) cutres (la imatge i el vídeo), però el tema, original del bluesman Leadbelly, és molt divertit. Woooaaah

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-44198497631880897852008-11-29T11:19:00.012+01:002008-11-29T22:08:59.278+01:00

¿Per què a totes les conferències que es fan i es desfan hi ha sempre un friqui que fa una pregunta impertinent (en el sentit literal, impertinent per extemporània, no pas per molesta o per crítica)? O encara pitjor: algú agafa el micròfon i es permet una conferència paral·lela matisant o contradint obertament les tesis dels conferenciant, incomodant tothom i provocant les primeres desercions

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-83133470762979384602008-11-28T12:42:00.007+01:002008-11-29T12:19:13.355+01:00

He estat un parell de dies amb gastroenteritis o una cosa que s'hi assemblava. Us estalvio els detalls. Dos dies de reclusió. Ahir torno a la feina. Baixo correus, em poso al dia, truco, faig, desfaig... Baixo a la cafeteria: paratxuri bitxuri. No pot ser. Penso que he d'escriure-ho, però ho deixo correr (vegeu comentaris anteriors). Avui. Onze del matí. La mateixa cafeteria. Demano el cafè.

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-43247555462244145912008-11-28T12:05:00.013+01:002008-11-29T11:17:57.149+01:00

El pus del mapamundi, que en diu Antoni Puigverd (aquell escriptor que el periodisme ens ha robat), acaba de deixar desenes de morts a Bombai i apareix Esperanza aguirre amb mitjonets de vol en classe business a donar testimoni de la tragèdia. No vull ser frívol. M'imagino, o intento imaginar-me, el terror de viure una situació com aquella. ¿Com hauria reaccionat qualsevol de nosaltres, ciutadans

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-10922008620015128302008-11-21T12:34:00.003+01:002008-11-21T12:47:59.762+01:00

Ahir, el mateix dia 20 de novembre que un servidor publicava al diari El Punt el post anterior, en Miquel Pairolí en publicava un altre a la pàgina del costat amb el títol "És mort, Franco?". La broma d'un i altre gira entorn la necessitat de certificar la mort dels jerarques franquistes perquè Garzón arxivés la seva darrera "garzonada". Aquí la primera i l'última semblança. Si jo em centrava

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-47566758862726014352008-11-21T12:24:00.005+01:002008-11-21T12:34:25.546+01:00

No sé si ho han llegit, però el general Franco és mort; o sigui que el jutge Baltasar Garzón ha hagut d’arxivar el cas que instruïa pels crims del franquisme. Com que tot plegat no pot ser tan ridícul, un ha de començar per admetre una ignorància legal enciclopèdica. Ha de ser això, forçosament, perquè el jutge Garzón és un home progressista, partidari de les causes justes, encara que reclamin

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-64815817415941845042008-11-15T19:46:00.006+01:002008-11-29T12:23:39.980+01:00

Fa uns quants dies vaig publicar un article al diari El Punt (dijous 23 d'octubre) i una nota a la bitàcola (dimecres, 29 d'octubre) que compartien tema: la repetició de cançons a les cafeteries (o a les emissores de ràdio). Des de fa mesos em persegueix el "No dudaría" d'Antonio Flores, vagi on vagi, en la veu d'una senyoreta que fins ara no sabia qui era. Ara que ho he escrit i he manifestat la

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-11327202819236799372008-11-15T19:18:00.003+01:002008-11-15T19:27:53.076+01:00

La innocència és un virus invencible, sempre mor de vell. Ho vaig dir fa mil anys en un poema que ara he recordat perquè he d'escriure un article per a revista Gavarres a partir d'unes fotografies antigues de cavalcades de Reis, la majoria dels anys quaranta, cinquanta i seixanta. Donava voltes a la credulitat infantil -ens empassàvem un espectacle de cartró pedra com si fos una meravella!- i

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-41685010921865432862008-11-12T14:00:00.004+01:002008-11-12T14:06:45.385+01:00

Que em perdonin els racionalistes i que em perdonin els empiristes. No hi ha coneixement sense els sentits, i els sentits ens enganyen. Que sigui trist ja són figues d'un altre paner.

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-80706374238391134712008-11-06T18:29:00.005+01:002008-11-07T16:43:47.961+01:00

Obama (Barack Hussein, per descomptat) ha obert les portes a un món nou. Ho diu avui El País (el que he llegit per esmorzar, en versió paper). El subtítol de la informació no té desperdici: "La victoria del candidato demócrata destruye las barreras raciales y revalida a Estados Unidos como modelo universal". O m'he perdut en algun moment de la història o alguna cosa no quadra.Anem a pams. Primer,

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-53200108764408836662008-11-06T18:24:00.001+01:002008-11-06T19:28:50.823+01:00

El circ i el periodisme comparteixen molt trets, però n’hi ha un de fonamental que defineix l’esperit de l’espectacle: captivar el públic de forma permanent requereix anar més enllà, fer-ho tot cada vegada una mica més difícil, sorprendre sempre. Per això Barack Obama ja ha fet història tres o quatre vegades abans d’arribar a la presidència dels Estats Units. Quan Obama va guanyar les primàries

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-87991655313195882782008-11-05T21:50:00.005+01:002008-11-05T22:19:00.288+01:00

Diu Ignacio Ramonet que veure no és garantia de comprendre, però els mitjans no deixen de tenir corresponsals i enviats especials. Moltes vegades aquests enviats treballen des de la perifèria de la zona on es produeixen les notícies (recordem els periodistes que cobrien la guerra del Golf des de Jordània: a Bagdad només hi havia la CNN). Sabem bé que, molt sovint, aquests periodistes, amb un

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-68899011723178117872008-11-03T22:45:00.004+01:002008-11-03T23:14:44.799+01:00

Ara seré imperdonablement impúdic, però va com va. Tal dia com avui fa vuit anys enterràvem el pare. Vuit anys! Va ser el 2000, abans de l'euro i, si volem afinar, abans que s'acabés el seu segle, el de les dues guerres mundials i la de casa, la seva. Doncs, l'home va tenir l'acudit de morir-se per Tots Sants, tal com s'ha de fer a Girona. El dia de Difunts, que aquell any era dijous, va ser per

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-6981185306955362372008-11-03T22:19:00.010+01:002008-11-03T22:30:36.731+01:00

Diu que diu que diu que diudigui digui digui diguiés que no sé com s'escriucom collons vol que s'escriguiEnric Casasses a Coltells (Llibres del segle, 1998)

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-2386605412064557002008-10-29T16:29:00.001+01:002008-10-29T16:29:51.249+01:00

El fil musical, com el lector ja haurà descobert fa temps, consisteix a posar una musiqueta que sense emocionar ningú tampoc no molesti massa i així protegir-nos del silenci i del nostre pensament. És una estatrègia de salut pública, contra l’horror al buit i per evitar els riscos de la reflexió (la selecció de revistes de les sales d’espera dels metges segueix els mateixos criteris). Ja se sap

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-90887575213333195772008-10-28T14:15:00.005+01:002008-10-28T14:18:24.078+01:00

Lloret ha declarat la guerra als records turístics espuris. Fora barrets de mexicà, toreros i castanyoles. La veda es va obrir fa uns quants mesos. El primer a disparar va ser el conseller Huguet, que es va conxorxar amb l’Institut d’Estudis Catalans, el Museu Nacional d’Art, Turisme de Catalunya i el Foment de les Arts i el Disseny per crear un catàleg d’icones representatives del país, la seva

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-20404170574109548152008-09-29T08:39:00.004+01:002008-09-29T22:14:20.269+01:00

Tal dia com avui, diada de Sant Miquel, de l’any 1964, vint-i-tres dies després que la meva mare tingués el seu sisè fill i trenta-nou anys exactes abans que jo tingués el primer, es va publicar per primera vegada un tira còmica de Mafalda, que havia d’esdevenir tot un mite del dibuix humorístic, amb traducció a 26 llengües. La tira va tenir un origen modest i, segons com, contradictori amb tot

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-21695570921574271572008-09-23T21:40:00.009+01:002008-09-25T10:23:54.821+01:00

Parlant de la Costa Brava i del centenari del topònim, ens arriba la reedició de la novel·la All i salobre, de Josep Maria de Sagarra, un retrat especialment cur de la vida dels pescadors al litoral gironí, i concretament al Port de la Selva, a principi del segle XX. L'editorial Proa l'ha publicat en edició de butxaca amb pròleg que J. V. Foix va escriure l'any 1966, gairebé quaranta després de

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-161153354981444682008-09-22T10:40:00.004+01:002008-09-29T22:21:05.102+01:00

I Ferran Agulló posà nom a la Costa Brava, però ¿on va saltar la guspira de la idea? ¿Al cim de Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols? ¿Al puig del Convent de Blanes? ¿A Begur, en un sopar de prohoms de la Lliga, com afirma Josep Pla? Si, com sembla, aquest sopar va ser l’any 1905, potser Begur hauria arribat primer, però com que les paraules volen i els escrits romanen, els honors oficials són per a

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-34413418303832667972008-09-08T12:59:00.001+01:002008-09-08T12:59:58.574+01:00

Abans, quan es volia remarcar les virtuds d'algú es deia: “és un home formal”, i allò era una distinció cum laude. Ara, un tràmit insignificant és un formalisme, i per subratllar dèficits democràtics parlem de “democràcia formal”. La forma és buida, i en aquest camí hi hem perdut -per posar alguns exemple paradigmàtics- el vós, el vostè, la cessió de la preferència de pas i dels seients, o la

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-29275529161532742732008-09-04T09:12:00.001+01:002008-09-04T09:12:46.423+01:00

Que l’home és un animal intrínsecament estúpid és una sospita antiga i força fonamentada, però ara en tenim la comprovació científica. Un estudi de l’Institut de la Tecnologia de Califòrnia ha demostrat que les coses cares ens satisfan més que les barates. L’experiment consistia a fer tastar diversos vins a les persones que hi col·laboraven i, curiosament, entre dos vins exactament iguals

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-74578941432442871262008-09-01T12:59:00.001+01:002008-09-01T13:01:01.737+01:00

En un futur molt pròxim la vida adulta d’una persona serà d’una brevetat depriment. En primer terme, perquè la joventut s’allarga cada dia més i el món s’omple d’adolescents que superen els quaranta anys. Si a finals dels 60 dos terços dels articles de moda els adquirien joves d’entre 16 i 19 anys, aquest principi de segle és ple de gent que combat les arrugues amb tota mena de recursos: de la

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-39545062120896444662008-08-29T10:43:00.001+01:002008-08-29T10:43:14.790+01:00

Des que el món és món, els governs i els ciutadans han tendit a llançar-se els plats pel cap i atribuir-se la culpa de tot amb una reciprocitat aritmètica. Els ciutadans sempre han desitjat tenir un govern que empipi poc (és a dir: que no demani diners) i que ho solucioni tot. Alhora, els governs, que la majoria de les vegades no saben què fer, tendeixen a responsabilitzar els ciutadans. Per això

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-30296684426966888672008-08-29T10:34:00.002+01:002008-08-29T10:40:41.735+01:00

És lògic que, després de la catàtrofe de Barajas, el cel ens sembli insegur: els accidents aeris són colpidors tant per la seva brutalitat com per la seva raresa. Per això la sospita d’una anomalia, per lleu que sigui, fa cancel·lar vols que fa uns dies no s’haurien cancel·lat i aquestes anomalies troben espai entre les notícies del dia. Per això també, l’ombra de la desgràcia de Madrid ha

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-88218705658979281272008-08-26T15:54:00.003+01:002008-08-26T15:56:56.284+01:00

Les llengües floten sobre corrents econòmics que acaben decidint-ne la sort. L’expressió és del lingüista Juan Ramon Lodares (1959-2005), que va ser un dels grans ideòlegs del nou espanyolisme lingüístic. Contra la tesi romàntica de George Steiner (quan mor un idioma mor una forma única d’entendre el món), Lodares advertia del cost del plurilingüisme (l’expansió d’una llengua és una qüestió

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-19255385476805352802008-08-01T09:28:00.002+01:002008-08-01T09:36:24.716+01:00

Comencem pel principi: volar amb Ryanair no és cap meravella, simplement és barat. Si a aquesta precisió hi afegim que l’aeroport de Girona es va passar anys i panys en coma, és comprensible que avui tothom estigui prou satisfet amb aquest amic aeri: tant el sector turístic (ens hem de guanyar la vida), com els ciutadans rasos (tenim Estocolm a cinc minuts), com les institucions (una contribució

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-86104876052252040722008-07-24T13:48:00.005+01:002008-08-26T15:52:41.234+01:00

Ho puc dir en llatí o clar i català, més alt o més baix, engolant la veu o xiuxiuejant, però el fet és el mateix: he relliscat. La campanya publicitària que ens commina a mirar la carretera i deixar-nos estar d'anuncis que jo atribuïa a Pere Navarro en el darrer post (i a l'article publicat al diari El Punt el dijous dia 17) no és de la Direcció General de Trànsit de l'Estat, és de la Generalitat

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-23856923055092128632008-07-17T10:36:00.009+01:002008-11-13T05:10:50.948+01:00

És fàcil que el lector el recordi: Pere Navarro va ser el darrer governador civil de Girona i ja aleshores era un senyor simpàtic, amb gust per la conversa i el contacte amb la gent; allò que se’n diu un home campetxano. Tant li feia explicar les quotes lleteres europees que van portar els ramaders tan de corcoll fa dues dècades com presidir la festivitat de la patrona de la Guàrdia Civil (

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-33768263666704527342008-07-10T08:48:00.006+01:002008-07-11T09:36:22.712+01:00

Fa temps que se sent a dir que els joves d’avui constitueixen la primera generació que viurà pitjor que els seus pares. En tenim indicis seriosos: el preu dels pisos, que ni baixant tenen res a veure amb el seu valor; el retrocés relatiu dels sous que creixen per sota del cost de la vida; les dificultats dels mileuristes per pujar de categoria; i, per acabar-ho d'adobar, ara arriba la crisi. Els

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-34828254687857645022008-07-04T08:53:00.024+01:002008-07-04T12:28:51.403+01:00

D'un temps ençà m'ha donat pels dietaris. Permeten administrar la lectura al gust del consumidor: no hi ha cap trama que t'estiri o t'enfarfegui, pots anar endavant i enrere sense demanar permís, te'ls pots empassar de cop, els pots xuclar de mica en mica o te'ls pots prendre a píndoles, i n'hi ha que no s'esgoten mai, com les Prosas apátridas i La tentación del fracaso de Julio Ramón Ribeyro o

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-19000783669693439412008-07-03T13:13:00.002+01:002008-07-03T13:21:17.422+01:00

I, és clar, què volen que els digui, jo? Els puc parlar del manifest dels intel·lectuals que pateixen pel futur de la llengua castellana, tan compromès, tan incert. O de com la Universitat Autònoma considera que la llengua catalana és un obstacle per atraure professors de qualitat. Els puc parlar de com Catalunya Ràdio considera tan necessari i urgent renovar el programa líder d’audiència que

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-22539369788342027532008-06-20T09:10:00.005+01:002008-06-30T11:17:45.041+01:00

Portem més d’un segle esforçant-nos per ser moderns. Per això la paraula artista s’ha vist substituïda per la de “creador”, un terme més global i de més potència, sobretot si l’acompanya l’adjectiu “contemporani”. Un escriptor, un artista, un cineasta, o qui, en general, vulgui ser algú en la nòmina de la modernitat ha de ser “contemporani”, com si la contemporaneïtat no fos un atribut forcós de

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-12668643954353543852008-06-19T09:22:00.008+01:002008-06-30T11:18:43.393+01:00

La biografia i les memòries carronyaires són un gènere amb una llarga tradició del qual han estat víctimes polítics, actors, estrelles del rock, escriptors, artistes i famosos de totes les condicions, amb mèrit o sense, des de Josep Pla a Elvis Presley, passant per Lluís Companys, Albert Einstein o Diana de Gal·les, per posar alguns exemples tant locals com globals. La pràctica de l'autòpsia a

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-225186106207719842008-06-16T11:37:00.004+01:002008-11-29T22:00:16.742+01:00

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-32817882679268194512008-06-13T10:05:00.006+01:002008-11-13T05:10:51.151+01:00

No és davant de la porta de casa, però no em faria res que ho fos. Hi ha molts tipus de bellesa. Hi ha qui tendeix a l'ostentació, que pot ser atractiva, però poc elegant; hi ha qui tendeix a la funcionalitat o a la discreció (com l'escola Braun: la bellesa és útil o la utilitat és bella, que no ho sé); hi ha la bellesa de qui va ser atractiu algun dia, i també hi ha la bellesa imprecisa dels

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-48760484962954421792008-06-12T08:54:00.005+01:002008-06-30T11:16:02.983+01:00

L’art de la cita té una antiquíssima i sòlida tradició que no neix de l’atzar. Una cita ben escollida, que conjugui adequadament raó i estètica, dóna força a l’argument i el fa brillar. Ara, aquesta llarga tradició que avala els excel·lents resultats de la cita intel·ligent no treu que també té un enorme grau de risc i que sovint es practica a la babalà. Només cal veure la quantitat exagerada de

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-47981234365002499232008-06-11T12:38:00.003+01:002008-11-13T05:10:51.268+01:00

No, el paio que em mira cada matí des del fons del mirall no sóc jo. Ni aquest de les fotografies que gesticula i fa ganyotes i sempre mira cap a la banda que no toca, o queda capjup, o amb els ulls clucs, o somriu desmesuradament mentre gira els braços com un molí quixotesc. El gironauta va fotografiar aquest suplantador que camina amb un cos que no és el meu el dia 7 de juny entre dotze i una

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-38191857652991410822008-06-11T09:19:00.004+01:002008-11-13T05:10:51.444+01:00

Molt pobles tenen un escriptor resident, o estiuejant, o que, per aquells capricis de l’atzar, hi va néixer sense arrelar-hi perquè al cap de quatre dies la vida se’l va endur cap alguna altra banda. Tenir un escriptor o un artista per lluir, sempre ajuda; per això, Santa Coloma de Farners va reivindicar durant molts anys una part dels beneficis de la figura de Salvador Espriu i li va publicar

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-84019673603178232872008-05-29T13:41:00.014+01:002008-11-13T05:10:51.641+01:00

No ho he dit abans, però tinc la sospito que torno a la bitàcola perquè en Miquel Diumé, traspassat dimarts passat, dia 27 de maig, era blocaire i fa dos dies que entro i surto del seu bloc com si això l'hagués de tornar al món. Però no. La realitat és que l'acabem d'acomiadar en una cerimònia senzilla i molt emotiva en una tanatori que no ha pogut acollir tots els amics que en Miquel es va

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-74466276203549201642008-05-29T13:16:00.010+01:002008-06-20T09:10:51.666+01:00

Fa un any -un any més aviat llarg- vaig començar aquest blog amb un esperit més tastaolletes i experimental que no pas convicció. El vaig abandonar. De fet, ell em va abandonar a mi, suposo, però ara hi torno sense esmena, que deia en Ferrater. No sé si duraré cinc minuts o la vida sencera. A veure si amb el temps col·loco els enllaços pertinents als meus articles i vaig mantenint aquest espai

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-58579343581694916902007-02-13T12:07:00.000+01:002007-02-14T10:08:04.150+01:00

Abans –quan érem més joves- un single era un disc amb una sola cançó per cara. Ara que els discos només tenen una cara, els singles són els solters, separats o divorciats, siguin vocacionals o circumstancials. De persones soles n’hi ha hagut tota la vida, és clar, però ara sembla que n’hi ha més, i s'han disparat els negocis que giren entorn de les relacions i l'oci del solters. Proliferen els

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-87611504591196648812007-02-06T18:40:00.000+01:002007-02-13T11:53:16.528+01:00

Que les reaccions humanes són imprevisibles ho sabem des del principi dels temps, i ho expliquen la literatura, la història i l’experiència del veïnatge diari. Però ara coneixem cada vegada més les causes ocultes de les conductes inadequades. Abans creiem que les coses eren simples: un bevedor era un bevedor, i un jugador, només un jugador. Ara parlem de dipsomaníacs i de ludòpates, i sabem de

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-23597333703417412752007-02-02T18:00:00.000+01:002007-02-02T18:18:41.202+01:00

Com que l’artista bohemi resulta simpàtic, quan volem criticar les hipocresies que genera el debat sobre les drogues i l’esport sovint es recorre a la literatura o la música. Aleshores ens preguntem: ¿Per què s'invalida el rècord d’un esportista dopat, però no es menysprea la novel·la d’un escriptor alcohòlic?Aquesta és la qüestió que sovint he vist plantejada en textos que defensen l'ús de les

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-85856391743577090542007-02-01T13:20:00.000+01:002007-02-01T13:56:22.242+01:00

Moltes vegades escriure ens serveix per descobrir què pensem al mateix temps que intentem expressar-ho. Que el resultat aconsegueixi transmetre amb exactitud allò que hem descobert ja és més difícil. Molt sovint, quan llegeixo publicat el text que he lliurat després d'haver-lo corregit mil-i-una vegades, encara voldria poder tornar-hi, poder corregir una imprecisió, una ambiguitat, una

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-82609719544933998552007-01-30T19:24:00.000+01:002007-01-30T19:51:08.642+01:00

Es veu que els matrimonis catalans dediquem onze minuts a la setmana (segon amunt, segon avall) a l'exercici del deure/dret conjugal, segons una estadística de la qual, segurament, el lector n’haurà tingut notícies. Com que la mitjana és el resultat de partir un pollastre entre qui se’l menja sencer amb qui no el tasta, potser aquests onze minuts encara són un excès d'optimisme. El solters ho

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-71337539389056388182007-01-30T19:10:00.000+01:002007-01-30T19:50:48.674+01:00

Ara que acaben de passar els Reis, potser han sentit queixes perquè el Baltasar de les cavalcades ha estat, en termes generals, un blanc carapintat i com d’això se’n dedueix sovint que el racisme impregna la nostra societat. És fàcil que el diagnòstic sigui cert -a la nostra societat hi ha racisme i classisme i moltes altres malalties socials-, però deduir-ho a partir d’una cavalcada sembla prou

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2151493317670585662.post-3070668717110620822007-01-30T18:47:00.000+01:002007-01-30T19:22:17.562+01:00

Borges ho sabia. A la Biblioteca de Babel hi és escrit tot. La Biblioteca de Babel és total i els llibres dipositats a les seves lleixes enregistren totes les combinacions possibles dels símbols ortogràfics: un nombre inimaginable, però finit. És a dir, a la Biblioteca de Babel hi ha tots els llibres que un home pot escriure o imaginar, fins i tot els llibres que mai no s'escriuran.Potser Borges

Lluís Freixas Mascorthttp://www.blogger.com/profile/08112893062149742023noreply@blogger.com0