De places i de plaques

Els noms dels carrers diuen molt d’una ciutat, i dels seus governants, és clar. N’hi ha que els numeren en un esforç d’ordre i racionalitat, n’hi ha que incorren en l’obscenitat d’homenatjar els vencedors de guerres infames, n'hi ha que converteixen els seus espais públics en una sagrera on els noms dels vius estan exclosos per sistema. A Girona, algú va col•locar a la plaça Constitució una placa que rebatejava l’espai amb el nom de l'actor i cantant Ovidi Montllor. Aquesta placa apòcrifa ha resistit un temps, però Joan Ribas, empresari, articulista i impulsor de la sala la Planeta, en va parlar diumenge a la seva crònica setmanal (contraportada dominical del diari El Punt) i la reacció ha estat immediata: ahir aquest mateix diari ja informava que la placa s’ha retirat. La plaça de la Constitució és, doncs, una espai urbà important: ho demostra la pressa a eliminar el rastre d’una iniciativa molesta (¿no els agrada Ovidi Montllor, a l’Ajuntament?), tot i que no se’n van adonar fins a llegir-ho al diari. Curiosament, les mateixes autoritats mantenen des de fa una quinzena d’anys –dit de memòria- unes plaques contradictòries a la plaça Lluís Companys. Aquesta plaça és tan modesta que quan s’hi va instal•lar un bust del president afusellat, obra de Subirachs, les forces republicanes locals van reclamar sense èxit un lloc més cèntric. Des d’aleshores, les plaques del nom de la plaça asseguren que Companys va néixer el 1883, mentre que la inscripció de la peanya del bust data el naixement al 1882. Es veu que ningú s’ha adonat mai de l’error. Fins que Joan Ribas no decideixi escriure’n una crònica que provoqui la reacció municipal, si algú vol saber quan va néixer Companys, valdrà més que consulti la Gran Enciclopèdia Catalana.