La crisi, la paella i el mànec

Crisi? Sí, és clar, però quina crisi? Perquè, si ho recorden bé, abans que el desori fos general, abans que comencés a tremolar tothom pel que ja està passant o pel que pot haver de passar, es parlava d'una crisi financera. Ara es veu que la crisi ja no és només financera. De fet, no és ni financera, almenys per als bancs. Ho deia aquest diari ahir o abans-d'ahir: malgrat les vaques flaques, la banca preveu tenir beneficis aquest any i també el vinent. Hi ha qui diu que hem tocat fons, que si el 2010 repuntarem, etc. Malgrat que la majoria dels ciutadans sempre portem a dintre un polític, un economista i un entrenador de futbol que sabria resoldre tots els problemes que assolen el mapamundi, un servidor no sabria pas dir si anem amunt o anem avall. Ara, que els bancs tindran beneficis quan tothom està escagarrinat, ho ha pogut llegir tothom escrit amb lletres ben clares. Tindran menys beneficis, només faltaria, però en tindran. I també hem pogut llegir que l'any passat els beneficis dels bancs i caixes ja van baixar perquè van ser previsors. La majoria han fet el que s'anomena «provisions voluntàries subestàndard», és a dir: guardar reserves per cobrir les pèrdues provocades per la morositat. No sé si aquest any i el vinent hi tornaran, a fer aquestes provisions voluntàries, però hi ha empreses que diuen que tenen feina (o sigui: que van bé) i no tenen liquiditat per falta de crèdit. Ofereixo una petita teoria des de la ignorància: els bancs sempre guanyen; quan tenim diners perquè ens esverem, comencem a fer projectes i ens embranquem a veure si podem arribar lluny, ben lluny, i quan no en tenim perquè hi hem de recórrer perquè ens treguin les castanyes del foc, a veure si així ens en sortim, i acaben sempre tenint la paella pel mànec. I no ho dic perquè ens disputem la paella, sinó perquè a dins la paella hi som nosaltres.