Tribut a l'homenatge

A vegades ens cansem de les paraules com aquell qui es cansa d'una camisa que mai no acaba d'esquinçar i les canviem per altres de noves o que vénen de l'anglès perquè sembla que fan més efecte. Així vam convertir el públic en audiència (que en català era una altra cosa) o la gravetat en severitat, i ignorem les coses quan no en fem cas, encara que en tinguem plena consciència. La llista és llarga, però ara fa dies que topo arreu amb la paraula tribut sense necessitat d'haver de pagar-ne cap. Aquesta setmana s'ha anunciat la publicació del disc Més raons de pes, que du un subtítol molt aclaridor: El tribut a Umpah-pah. L'agost passat, el festival Acústica de Figueres presentava el concert Tribut a Sau. En el camp de la música, això ja ve de lluny, perquè l'any 2006 el disc Podré tornar enrere també va necessitar un subtítol: El tribut a Sopa de Cabra. Ara, no pensin pas que el rocanrol en té l'exclusiva. El 27 d'octubre un gran diari titulava Tribut a Jaime Arias una informació sobre aquest prestigiós periodista. El mateix diari, el dia abans, afirmava que el pop espanyol «es bolca en un nou tribut a Nino Bravo» perquè al desembre es publicarà un disc el títol del qual ens dóna una alegria doble: El homenaje definitivo. El tribut, però, tampoc no és exclusiu d'un mitjà. El diari que tenen a les mans ha publicat titulars com Tribut a la sensualitat artística o Tot un tribut a les dues rodes. El tribut, doncs, no respecta ni gènere ni condició. El polític Miquel Iceta parlava l'altre dia en el seu bloc de com Jordi Coca ha obtingut el premi Sant Joan «amb un tribut a Christa Leem». No hi donem més voltes, a partir d'ara tribut significa homenatge. Per tant, per no perdre els beneficis de tenir paraules amb significats exclusius, indubtables i rotunds, proposo que si als nostres mites i prohoms els retem tribut, a Hisenda li tributem homenatge. (El Punt, 5 de novembre de 2009)