divendres, 16 d’abril del 2010

Una obvietat noticiable

El periodisme exigeix que les notícies siguin sorprenents, però sovint la sorpresa és com elevem obvietats a la categoria de notícia. De tant en tant es publica el resultat d'algun rigorós i complex estudi sociològic que conclou alguna d'aquestes obvietats que es transforma en titular, com ara que els fills de famílies pobres, amb menor formació i amb més riscos socials tenen més tendència al fracàs escolar, per exemple. Ara un estudi sobre les universitats catalanes ens ha vingut a aclarir que 7 de cada 10 graduats són fills de persones sense estudis universitaris, com si no fos una evidència que la socialització de la universitat (que és un fet evident) havia de significar forçosament obrir-se als fills de famílies sense estudis universitaris simplement perquè són la majoria. L'estudi també explica que els fills d'universitaris tenen més del doble de possibilitats de fer estudis superiors. Caram, altra vegada! Provenir d'un entorn culte es veu que ajuda, encara que, ni tenint el doble de possibilitats, s'arriba a ser majoria. ¿Com ho podrien ser, majoria, si els ciutadans d'entre 55 i 59 anys amb estudis superiors signifiquen l'11,8% de la població i el total de persones amb estudis primaris se situa en el 53,4%? Sort que l'estudi ens desmenteix el tòpic que la universitat és una fàbrica d'aturats: si al 1998 els graduats que treballaven del que havien estudiat eren solament 6 de cada 10, a l'any 2004 aquesta xifra s'elevava a gairebé 9 de cada 10 i tan sols tres anys després d'haver-se incorporat al món laboral, es detecta que un 50% dels fills ocupen posicions superiors a les dels seus pares. Probablement l'estudi va més enllà, però les notes periodístiques són així. Una última pinzellada de mostra: el 44% dels fills de directius acaben treballant de directius. Això sí que és una sorpresa! Els fills dels que manen continuen manant, com sempre.(El Punt, 25 de març de 2010)