Viatgeu, viatgeu, maleïts!

En primer lloc, una aproximació estadística d’urgència: queda molt bé parlar de la mobilitat sostenible, però si vostè agafa un autobús que uneixi Girona amb qualsevol població situada a 25 quilòmetres a la rodona podrà comprovar que l’usuari tipus pertany a algun d’aquest quatre grups: jubilats (un terç), immigrats (un altre terç), estudiants (gairebé gairebé l’altre terç) i despistats (la resta). És cert que s’ha augmentat la freqüència de moltes de les línies d’autobús i que se n’han creat de noves, però hi ha qüestions dignes de considerar. La primera: perquè un transport públic funcioni ha de ser més efiçaç i més barat que el privat. Els autobusos no eludeixen la carretera col•lapsada pels automòbils particulars. Entre embussos i parades, l’usuari del transport públic viatja més lentament (encara més!). Això sí, pot llegir el diari, consultar la black berry, trucar per telèfon o posar-se el dit al nas durant els 30-45 minuts que pot durar un trajecte de quinze quilòmetres. També s’estalvia aparcar, és clar, però, ha de tornar a casa aviat. A partir de quarts de deu, un autobús és una cosa inexistent i ho considerem normal. Això sí, el Pacte Nacional per a les infraestructures preveu una dotzena de desdoblaments de carreteres, entre els quals el de la carretera de Llagostera a Girona que fins fa un any deien que era innecessari. Potser per treure cotxes de la carretera, enlloc de fer-ne de noves i d’ampliar les que ja hi ha, es podria mirar d’oferir alternatives més netes, ràpides i còmodes que el cotxe, com per exemple els tramvies que diuen que valen massa diners i que no són necessaris mentre perforen tot Girona per poder fer el TGV. Potser la modernitat és això: arribar a l’altra punta de món en cinc minuts i no saber com moure’s pel barri mentre celebrem el Dia sense cotxes, la Setmana de la mobilitat i la Festa dels papanates sense fronteres.