I Géricault va pintar una bassa

Josep Maria de Sagarra va fugir de la Guerra Civil amb un llarg viatge pels mars del sud que va narrar a La ruta blava. Publicat per primera vegada en castellà l'any 1942, la versió orginal catalana de l'obra no va ser editada fins al 1964, tres anys després de la mort de l'autor. La ruta blava és un prodigi d'exuberància verbal i una exhibició de talent i de potència literària que acaba de recuperar Edicions 62. Després de recomanar-ne ferventment la lectura (del llibre i també del pròleg), he de fer dues observacions que no treuen valor a res, però que no em puc estar de fer. La primera és menor i la segona, de les divertides.
1) Virgilio Sánchez Rey afirma al pròleg: "És llavors, als setanta anys, quan es decideix [Sagarra] a explicar la història de la seva vida, a escriure les seves portentoses memòries". Tenint en compte que Sagarra va néixer l'any 1894 i va morir l'any 1961, podem fer números.
2) En el mateix pròleg, s'afirma que si el vaixell que va dur Sagarra a Tahití "era la nau dels bojos", el Ville de Strasbourg que el va tornar era "la bassa de la medusa". Aquí el lector es perd. "Quin referent em falta?", es pregunta. "Em falla el context?" No: falla la traducció, perquè aquest text devia escriure's originalment en castellà i on deia "la balsa de la Medusa", el traductor va entendre que l'autor volia dir "charco" quan volia dir "rai". Potser "medusa" no estava escrit amb majúscula com jo he fet ara mateix (un servidor no ho sap pas), però, en tot cas, hi havia d'anar. La "balsa de la Medusa" és una imatge que Sagarra empra per transmetre'ns desesperació, desordre, patiment i horror, i que remet al quadre que va pintar Théodore Géricault el 1818, dos anys després del naufragi de la fragata Medusa que va sacsejar la França de l'època. Es pot veure al Louvre. Ah, els riscos de traduir!