dimarts, 2 de març de 2010

Oportunitat i oportunisme

Que sovint les coses urgents no ens deixen temps per les importants, ho sabem de fa temps. Ara la novetat és que les coses importants són totes urgentíssimes. Un exemple: l’ordenació territorial catalana. Se n’ha parlat molt i no s’ha resolt mai res de manera definitiva, però ara s’ha de córrer. L’anomenat “Informe Roca” va dormir el son dels justos durant anys, però hem arribat al límit i necessitem partir Catalunya en unes províncies més petites i més funcionals i dir-ne vegueries perquè no ens agrada dir-ne províncies i cal posar-s’hi ara, a cinc minuts de les eleccions. Quan l’any 1987 es va liquidar la Corporació Metropolitana de Barcelona, semblava que Jordi Pujol se’n desfeia perquè no fes ombra a la Generalitat, o a ell, o les dues coses. Ara es vol restituir. ¿Es busca un refugi confortable (i amb poder) per quan es perdi el poder? ¿No hi ha serveis mancomunats que funcionin amb eficiència a l’àrea metropolitana de Barcelona? En fi. Parlem de pensions. L’anomenat Pacte de Toledo és de 1995, però la reforma de les pensions és de molt mal fer (s’han de prendre mesures que no agradaran, és clar), així que qui dia passa any empeny fins que arriben les vaques flaques i comencem a treure conills del copalta a tota velocitat a veure quin ens permetrà recuperar la confiança i fer veure que tot va bé ¿No caldria un gran acord per afrontar una qüestió d’aquesta envergadura? ¿Hi ha disposició política per un debat d’aquesta mena? La resposta és òbvia. La Llei electoral catalana: ¿Hem de fer ens uns pocs mesos la feina que no s’ha fet en dues dècades i just quan el mapa de forces està més fragmentat? Assajarem una resposta general a tantes preguntes: la política exigeix do de l’oportunitat, projecte a llarg termini i la defensar dels interessos generals. La politiqueria, en canvi, només vol oportunisme i estratègia amb la finalitat de conservar el poder.(El Punt, 11 de febrer de 2010)

Cap comentari: