dimarts, 2 de març de 2010

Una visió a l’autobús

El món és un mocador, és veritat, però només si viatgem ben lluny. Tothom té un amic que ha viatjat a Londres o Estocolm per dos euros més les taxes aeroportuàries. Podem marxar al matí, dinar en un bistrot parisenc i tornar a casa a sopar. És cert, però mireu de desplaçar-vos vint o trenta quilòmetres a la rodona de Girona. I, sobretot, feu-ho cada dia. Viatjar a més de mil quilòmetres pot ser tant barat com (per posar un exemple) un abonament d’una vintena de trajectes de Llagostera a Girona en un autobús de la Teisa (que, per cert, no us serveix ni per anar al cine, perquè l’últim surt de Girona a un quart de deu del vespre). Mentre construeixen l’AVE que ens portarà de vacances on vulguem, creix (per mantenir l’exemple) l’embús de rigor a la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Girona, ara multiplicat perquè per resoldre les retencions del semàfors de Llambilles es construeix una rotonda que és provisional, és clar, perquè a la llarga s’ha de fer una variant, que no sé si serà de dos carrils o de quatre perquè, encara més a la llarga, aquesta carretera s’ha de desdoblar, i així atraurà més cotxes i podrem tenir saturada una carretera més ampla i més moderna. Aleshores potser algun usuari d’autobús atrapat en l’embús de les 08.55 clavarà els ulls en la línia paral•lela de l’antiga via del carrilet, buida i ensopida, esperant que arribi, amb el vespre o el cap de setmana, el trànsit ociós dels ciclistes que es desplacen sense cap altre motiu que el desig de moure’s. Potser l’usuari d’autobús somiejarà un moment i s’imaginarà un tramvia silenciós i pulcre que circula amunt i avall, alliberat del bloqueig dels cotxes, i es veurà ell mateix assegut al tramvia, fent pam i pipa als conductors atrapats en una magnífica carretera desdoblada tantes vegades com vostès vulguin. Serà només un moment, però quina felicitat! (El Punt, 25 de febrer de 2010)

Cap comentari: