Franco ha mort

No sé si ho han llegit, però el general Franco és mort; o sigui que el jutge Baltasar Garzón ha hagut d’arxivar el cas que instruïa pels crims del franquisme. Com que tot plegat no pot ser tan ridícul, un ha de començar per admetre una ignorància legal enciclopèdica. Ha de ser això, forçosament, perquè el jutge Garzón és un home progressista, partidari de les causes justes, encara que reclamin grans esforços que, d’altra banda, es veuen premiats amb grans titular. Se’n recorden d’aquell epítet que va fer fortuna fa uns anys? Es parlava dels jutges estrella, entre els quals Garzón era un primus inter pares (i perdonin la llatinada). Garzón, aquell home que es va atrevir a aixecar el dit acusador contra Pinochet i va sacsejar el món. Que tot acabés en foc d’encenalls, no té cap importància. Aquí es tracta d’avaluar la seva dimensió humana. Un exemple de la moral insubornable de Garzón el tenim en el seu fugaç pas per la política. Va accedir-hi de la mà de Felipe González i se’n va retirar al cap de quatre dies, segurament decebut, per tornar a lluitar amb l’arma que millor domina: la llei. Baltasar Garzón i les grans causes. Sembla que ningú no recorda les detencions d’independentistes catalans de 1992 basades en informes més que dubtoses en temps del ministre Corcuera (el de la puntada de peu a les portes), quan la Guàrdia Civil era comandada pel corrupte Luis Roldán. O el tancament d’Egunkaria. Garzón passarà a la història, sí: per haver donat origen al terme “garzonada”.