L'esperit del circ (1)

El circ i el periodisme comparteixen molt trets, però n’hi ha un de fonamental que defineix l’esperit de l’espectacle: captivar el públic de forma permanent requereix anar més enllà, fer-ho tot cada vegada una mica més difícil, sorprendre sempre. Per això Barack Obama ja ha fet història tres o quatre vegades abans d’arribar a la presidència dels Estats Units. Quan Obama va guanyar les primàries del Partit Demòcrata i es va convertir en el primer candidat negre a la presidència dels Estats Units no n’hi havia prou de dir-ho això amb precisió i exactitud. S’havien d’escriure titulars potents. S’havia de dir: “Obama fa història i etc, etc”. Molts mitjans van emprar el terme i molts lectors devien pensar: “¿si ara ja diuen que fa història, què diran si guanya?”. Doncs ara que ha guanyat ja sabem què diuen: “Obama fa història”. Entrin a Internet. El món vessa de titulars calcats els uns dels altres. També s’ha de dir que hi ha periodistes conscients que aquesta veritat (històrica?) estava devaluada perquè s’havia abusat del terme abans d’hora. El mateix dimarts a la nit Raquel Sans comentava a TV3 que no es podia d’abusar del tòpic, que era exactament el mateix que deia algú altre –potser la periodista Neus Bonet o un tertulià del programa- ahir al Matí de Catalunya Ràdio, però, és clar, advertir que una expressió “és un tòpic” per després deixar-la anar i quedar-se tan panxo no resol el problema. Si es vol fer pirotècnia lingüística es requereix imaginació, que és una virtut escassa, ja es veu.