Fa uns quants dies vaig publicar un article al diari El Punt (dijous 23 d'octubre) i una nota a la bitàcola (dimecres, 29 d'octubre) que compartien tema: la repetició de cançons a les cafeteries (o a les emissores de ràdio). Des de fa mesos em persegueix el "No dudaría" d'Antonio Flores, vagi on vagi, en la veu d'una senyoreta que fins ara no sabia qui era. Ara que ho he escrit i he manifestat la meva ignorància, he obtingut la resposta i he estat convenientment renyat per un amic. La senyoreta que m'ha perforat el cervell sempre que m'he près un cafè fora de casa en els darrers sis o set mesos és la Rosario Flores, la germana del malaguanyat Antonio. Que no se'm malinterpreti, a mi la Rosario ni m'agrada ni em desagrada. Deu ser una bona cantant, no ens discutirem pas per això. Si hem d'avaluar el valor de la lletra, amb tot el respecte que em mereixen els difunts, aquí ja hi ha més a discutir. Ara, no em negaran que haver de sentir una i altra vegada la mateixa cançó és de tortura malaia. L'infern del Dant és una broma al costat d'això.
Proposta d'exercici: Anàlisis sintàctica i morfològica de la frase "paratxuri bitxuri paratxuri bitxuri bitxú".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada