dijous, 3 de setembre del 2009

Coses del punt de vista

Tot és o volem que sigui segons les ulleres que portem, verbigràcia: El País i La Vanguardia d'avui. Segons El País, la matinada de dimecres a l'entorn del mercat de la Boqueria es va produir "un despliegue policial inédito para atajar la prostitución" que el mateix diari denunciava, amb fotos ben explícites, a principis de setmana. El dispositiu de vigilància es mereix, per al diari, una crida a portada amb fotografia a quatre columnes i títol a tres, i no s'està de subratllar que la decisió es pren "solo 48 horas después" de la difusió de les escenes de sexe al carrer entre prostitutes i clients (obro un parentèsi i pregunto: ¿Sexe? ¿No era una altra cosa, el sexe? ¿Clients? ¿Com qui compra una TV, paga l'IVA i té un any de garantia? ¿Quins drets legals i morals concrets té, aquest client? Perdoneu, ja tanco el parèntesi).
Això que El País considera un "operativo sin precedentes" de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana, coordinats i agermanats, per a La Vanguàrdia és una anècdota sense suc ni bruc. Avui La Vanguardia contraataca amb un reportatge de dues pàgines sobre els pidolaires i sensesostre que dormen a l'aire lliure, sovint en parcs públics, compartint espais amb els infants, i, a continuació d'aquestes dues pàgines, ens deixen una informació a tres columnes titulada prou significativament: "Nadie a quien multar". Es veu que el "dispositivo sin precedentes" era, canvi d'ulleres, "un ligero incremento de la urbana en la Rambla", i que aquest augment va coincidir amb "una noche de casi nula prostitución". Ara, que no ens diguessin il·lusos i admetem que l'augment d'efectius es va fer "especialmente manifiesto" perquè van deixar les furgonetes estratègicament aparcades. Donar visibilitat, se'n diu d'això. Si no ets visible, no existeixes.
Tots dos diaris parlen del mateix, és clar. ¿És el joc de treure importància a l'impacte de la informació de la competència? ¿És que un o altre diari considera que va ser el primer de batallar i tractar la qüestió de la inseguretat, la brutícia i el desordre de Ciutat Vella?. ¿És que algú menteix? ¿Algú passa per alt? ¿algú sobredimensiona? No, home, no. Només són punts de vista.

dimecres, 2 de setembre del 2009

I Géricault va pintar una bassa



Josep Maria de Sagarra va fugir de la Guerra Civil amb un llarg viatge pels mars del sud que va narrar a La ruta blava. Publicat per primera vegada en castellà l'any 1942, la versió orginal catalana de l'obra no va ser editada fins al 1964, tres anys després de la mort de l'autor. La ruta blava és un prodigi d'exuberància verbal i una exhibició de talent i de potència literària que acaba de recuperar Edicions 62. Després de recomanar-ne ferventment la lectura (del llibre i també del pròleg), he de fer dues observacions que no treuen valor a res, però que no em puc estar de fer. La primera és menor i la segona, de les divertides.
1) Virgilio Sánchez Rey afirma al pròleg: "És llavors, als setanta anys, quan es decideix [Sagarra] a explicar la història de la seva vida, a escriure les seves portentoses memòries". Tenint en compte que Sagarra va néixer l'any 1894 i va morir l'any 1961, podem fer números.
2) En el mateix pròleg, s'afirma que si el vaixell que va dur Sagarra a Tahití "era la nau dels bojos", el Ville de Strasbourg que el va tornar era "la bassa de la medusa". Aquí el lector es perd. "Quin referent em falta?", es pregunta. "Em falla el context?" No: falla la traducció, perquè aquest text devia escriure's originalment en castellà i on deia "la balsa de la Medusa", el traductor va entendre que l'autor volia dir "charco" quan volia dir "rai". Potser "medusa" no estava escrit amb majúscula com jo he fet ara mateix (un servidor no ho sap pas), però, en tot cas, hi havia d'anar. La "balsa de la Medusa" és una imatge que Sagarra empra per transmetre'ns desesperació, desordre, patiment i horror, i que remet al quadre que va pintar Théodore Géricault el 1818, dos anys després del naufragi de la fragata Medusa que va sacsejar la França de l'època. Es pot veure al Louvre. Ah, els riscos de traduir!