dijous, 19 de novembre del 2009

Un problema jurídic

Sembla que el consum d'alcohol deixarà de ser un atenuant en la comissió de delictes de violència domèstica. Així ho recomana el Congrés dels Diputats, que fa vuit dies es proposava, de fet, un pas més radical: convertir l'alcohol en un agreujant, cosa que la judicatura, o part de la judicatura, va trobar un disbarat. Segurament ho és, un disbarat, però com que la ignorància és atrevida, m'arriscaré a expressar la meva perplexitat. El nivell de consum d'alcohol que consideràvem legalment acceptable per a un conductor fa vint anys avui constitueix un delicte. No ho trobo pas malament, que quedi dit. I no és que el consum d'alcohol sigui només un agreujant en un delicte contra la seguretat viària, es pot acusar un conductor –permetin-me subratllar-ho– per haver begut, no per haver comès un delicte anant begut, que són dues coses diferents. Paradoxalment, el consum d'alcohol, drogues o qualsevol substància que alteri les facultats d'un individu, si es pot considerar una alienació mental transitòria, són atenuants en la comissió d'altres delictes. I si ara deixa de ser-ho en el cas de la violència domèstica, no significa que no mantingui la mateixa condició en altres casos. És a dir: quan hem begut tenim les facultats alterades i no som tan conscients del que fem, excepte per agafar el cotxe. Si atraquem un banc beguts, ens perdonaran una miqueta. Si conduïm, ni que sigui amb absoluta correcció, cometrem un delicte perquè hem de ser conscients que no es pot agafar el cotxe després d'haver begut. Si peguem a la dona, és un atenuant, però a partir d'ara no serà ni molt ni poc, ni poma ni pera. «El que demanem és que s'estudiï com materialitzar aquesta qüestió, perquè ser borratxo no pot ser excusa per pegar a la dona», ha dit una portaveu parlamentària del PSOE, Carmen Montón. Doncs sort, i quan n'hagin tret l'entrellat, que ens ho expliquin. (El Punt, 19 de novembre de 2009)

dijous, 12 de novembre del 2009

Un article de Javier Marías

Els escriptors Javier Marías i Quim Monzó han escrit excel·lents articles sobre els falsos amics i els errors de traducció que acaben per ser habituals en la parla. Aquest diumenge, Marías hi tornava amb aquest text que subscric de dalt baix (incloses les prevencions que fa sobre el puritanisme lingüístic).

Tribut a l'homenatge

A vegades ens cansem de les paraules com aquell qui es cansa d'una camisa que mai no acaba d'esquinçar i les canviem per altres de noves o que vénen de l'anglès perquè sembla que fan més efecte. Així vam convertir el públic en audiència (que en català era una altra cosa) o la gravetat en severitat, i ignorem les coses quan no en fem cas, encara que en tinguem plena consciència. La llista és llarga, però ara fa dies que topo arreu amb la paraula tribut sense necessitat d'haver de pagar-ne cap. Aquesta setmana s'ha anunciat la publicació del disc Més raons de pes, que du un subtítol molt aclaridor: El tribut a Umpah-pah. L'agost passat, el festival Acústica de Figueres presentava el concert Tribut a Sau. En el camp de la música, això ja ve de lluny, perquè l'any 2006 el disc Podré tornar enrere també va necessitar un subtítol: El tribut a Sopa de Cabra. Ara, no pensin pas que el rocanrol en té l'exclusiva. El 27 d'octubre un gran diari titulava Tribut a Jaime Arias una informació sobre aquest prestigiós periodista. El mateix diari, el dia abans, afirmava que el pop espanyol «es bolca en un nou tribut a Nino Bravo» perquè al desembre es publicarà un disc el títol del qual ens dóna una alegria doble: El homenaje definitivo. El tribut, però, tampoc no és exclusiu d'un mitjà. El diari que tenen a les mans ha publicat titulars com Tribut a la sensualitat artística o Tot un tribut a les dues rodes. El tribut, doncs, no respecta ni gènere ni condició. El polític Miquel Iceta parlava l'altre dia en el seu bloc de com Jordi Coca ha obtingut el premi Sant Joan «amb un tribut a Christa Leem». No hi donem més voltes, a partir d'ara tribut significa homenatge. Per tant, per no perdre els beneficis de tenir paraules amb significats exclusius, indubtables i rotunds, proposo que si als nostres mites i prohoms els retem tribut, a Hisenda li tributem homenatge. (El Punt, 5 de novembre de 2009)