dimecres, 13 de maig de 2009

Música al bus, soroll al concert

Només deu haver-hi una cosa més empipadora que la música que no desitges sentir: dues persones xerrant davant teu en un concert. N'he tingut dues mostres en dos dies. Ahir, dues senyoretes que no van ser capaces de tancar boca en 75 minuts de concert, i dilluns, dues senyoretes (diferents, això sí) a les quals no importava que els viatgers que compartien autobús amb elles no desitgessin compartir-hi obligatòriament la música. Les primeres probablement tenen el cervell desestructurat perquè van ana a un concert i no van sentir res. Les segones són simplement maleducades i tenien un gust musical escàs, perquè el so del reproductor que utilitzaven era infame i es barrejava amb la música de la ràdio de l'autobús (que també estaria millor apagadeta en la majoria dels casos). Mireu que és fàcil posar-se uns auriculars, no? Doncs, no. Que ho senti tothom i a qui no li agradi, que es foti. I si algú canvia de seient, que es foti més encara, perquè l'aparell té prou potència per emprenyar a qualsevol lloc de l'autobús. Que el conductor podia haver dit alguna cosa? Potser sí, però no ho va fer. Que si més no podia haver apagat la seva ràdio? Potser sí, però tampoc no ho va fer. Que jo mateix podia haver-me queixat, tant a la sala de concerts com a l'autobús? Potser sí, però no ho vaig fer. ¿Potser hauria pogut canviar res de la condició ni humana?

3 comentaris:

Josep ha dit...

I els que parlen en veu alta al cinema? I els que contesten el mòbil enmig d'una funció de teatre? Això últim ens va passar diumenge passat en l'estrena mundial (hehehe...) d'"Arsènic" a Celrà. Les plagues d'Egipte no serien prou càstig per a aquesta mena de gent!

Jc ha dit...

Si vols et deixo el mauser de l'avi.. em sembla que encara porta un parell de cartutxos...

helenna ha dit...

I el soroll de les crispetes i els carmelets al cinema?, grrrrrr.
El més trist ho vaig viure en un enterrament on el capellà va haber de cridar l'atenció a gent que xerrava.
M'agrada molt com escrius Lluis, ja "apuntaves maneres" quan anavem al cole. Et seguiré.