Un problema jurídic

Sembla que el consum d'alcohol deixarà de ser un atenuant en la comissió de delictes de violència domèstica. Així ho recomana el Congrés dels Diputats, que fa vuit dies es proposava, de fet, un pas més radical: convertir l'alcohol en un agreujant, cosa que la judicatura, o part de la judicatura, va trobar un disbarat. Segurament ho és, un disbarat, però com que la ignorància és atrevida, m'arriscaré a expressar la meva perplexitat. El nivell de consum d'alcohol que consideràvem legalment acceptable per a un conductor fa vint anys avui constitueix un delicte. No ho trobo pas malament, que quedi dit. I no és que el consum d'alcohol sigui només un agreujant en un delicte contra la seguretat viària, es pot acusar un conductor –permetin-me subratllar-ho– per haver begut, no per haver comès un delicte anant begut, que són dues coses diferents. Paradoxalment, el consum d'alcohol, drogues o qualsevol substància que alteri les facultats d'un individu, si es pot considerar una alienació mental transitòria, són atenuants en la comissió d'altres delictes. I si ara deixa de ser-ho en el cas de la violència domèstica, no significa que no mantingui la mateixa condició en altres casos. És a dir: quan hem begut tenim les facultats alterades i no som tan conscients del que fem, excepte per agafar el cotxe. Si atraquem un banc beguts, ens perdonaran una miqueta. Si conduïm, ni que sigui amb absoluta correcció, cometrem un delicte perquè hem de ser conscients que no es pot agafar el cotxe després d'haver begut. Si peguem a la dona, és un atenuant, però a partir d'ara no serà ni molt ni poc, ni poma ni pera. «El que demanem és que s'estudiï com materialitzar aquesta qüestió, perquè ser borratxo no pot ser excusa per pegar a la dona», ha dit una portaveu parlamentària del PSOE, Carmen Montón. Doncs sort, i quan n'hagin tret l'entrellat, que ens ho expliquin. (El Punt, 19 de novembre de 2009)