No emmascareu el rei

Ara que acaben de passar els Reis, potser han sentit queixes perquè el Baltasar de les cavalcades ha estat, en termes generals, un blanc carapintat i com d’això se’n dedueix sovint que el racisme impregna la nostra societat. És fàcil que el diagnòstic sigui cert -a la nostra societat hi ha racisme i classisme i moltes altres malalties socials-, però deduir-ho a partir d’una cavalcada sembla prou agosarat.

Que s'entengui bé: no és que estigui en contra de la incorporació de persones d'origen africà en les cavalcades. Això, a part de racista, seria estúpid. Allò que sorprèn és la deducció de l'existència del racisme a partir d'una anècdota tan fútil, i sense calibrar-ne segurament ni totes les causes possibles ni tots els aspectes. Al marge que resultaria graciós (he dit graciós, no impossible) que es donessin expressions de racisme en un acte simbòlicament multicultural (ecumènic, si es vol; catòlic en el sentit primigeni del terme, és a dir: universal).

M'explico: En primer lloc, podria ser que a molts immigrats africans no els interessi participar en una cavalcada, cosa ben legítima. Això tancaria qualsevol possibilitat de discussió i ja no caldria parlar-ne més, però com que no és segur, podem continuar. En segon lloc, doncs, si els tres Mags volen representar les “races humanes” considerades tradicionalment, haurem de fer notar que els homes blancs no són (no som) exactament blancs; per això el rei Melcior també va pintat. En tercer lloc, el rei Ros no és un home blanc -o caucàsic, si volen- sinó algú d’origen asiàtic o oriental. Així que hauríem d’incorporar també reis paquistanesos, per exemple. En quart lloc, els homes negres (una expressió tan afortunada o desafortunada com “home blanc”) tampoc no són exactament negres, i bé que hauríem de protegir la seva identitat real del reconeixement dels infants.

Potser l’equilibri consistiria en pintar un africà de negre i un europeu de blanc, o al revès. I sobretot en comptar amb els amerindis, cosa que fins ara la tradició no contempla. O potser l’error està en demanar realisme a una tradició que té com a origen el simbolisme propi de totes les religions i tots els mites i com a destinatari la fantasia infantil.