No ho he dit abans, però tinc la sospito que torno a la bitàcola perquè en Miquel Diumé, traspassat dimarts passat, dia 27 de maig, era blocaire i fa dos dies que entro i surto del seu bloc com si això l'hagués de tornar al món. Però no. La realitat és que l'acabem d'acomiadar en una cerimònia senzilla i molt emotiva en una tanatori que no ha pogut acollir tots els amics que en Miquel es va guanyar a la vida. Les intervencions de l'alcalde Nadal (sempre en direm l'alcalde, no, Miquel?), i en Vador Garcia eren agulles finíssimes que ens nedaven per les venes. Veure el dolor de la família i dels amics més íntims fa que ara mateix estigui emprenyat amb l'univers sencer, tingui o no tingui artífex; i si el té, m'agradaria dir-n'hi quatre de fresques per barroer i per injust.
Per recordar-lo, alguns companys han publicat textos com ara en Vador Garcia-Arbós al diari El Punt; en Narcís Genís, també a El Punt i al seu bloc; i també va sortir informació al Diari de Girona. Un servidor també va voler fer-hi una aportació, perquè a en Miquel li dec molt bones estones i favors impagables. El final de l'article fa referència a aquesta fotografia, que li agrada especialment.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada