dimecres, 11 de juny de 2008

Vinyoli a mà


Molt pobles tenen un escriptor resident, o estiuejant, o que, per aquells capricis de l’atzar, hi va néixer sense arrelar-hi perquè al cap de quatre dies la vida se’l va endur cap alguna altra banda. Tenir un escriptor o un artista per lluir, sempre ajuda; per això, Santa Coloma de Farners va reivindicar durant molts anys una part dels beneficis de la figura de Salvador Espriu i li va publicar llibres de records geogràfics que gairebé no existien (Aproximació a Santa Coloma de Farners i els seus entorns, o alguna cosa així, un de tants llibres que he aconseguit perdre a la meva vida), i també es van instaurar premis literaris que duien el seu nom. Era un error comès de bona fe perquè Espriu en aquell moment era una figura enorme –i continua sent una figura enorme, és clar- però no era de Santa Coloma, només hi havia nascut. En canvi ningú –o ben poca gent- pensava en Joan Vinyoli, ni el país en general ni Santa Coloma en particular. I Santa Coloma sí que forma part del paisatge de Vinyoli, com Pals o Begur o altres indrets. I també està entre els més grans, però ens ha costat d'entendre-ho. Afortunadament, el poeta ara és notícia sovint. Fa set anys arribava l’edició de la poesia completa en un volum valuós però inevitablement car. El 2004, Santa Coloma li dedicava un simposi internacional els continguts del qual es van recollir fa dos anys en llibre. I ara, gairebé coincidint amb la inauguració, aquesta setmana passada, de la nova biblioteca municipal colomenca que du el seu nom des del 2002, la Poesia Completa es pot comprar en format butxaca al preu d’un menú de feiner amb beguda, cafè i cremor d'estómac inclosos. Dit en paraules vinyolianes, les avingudes de novembre que el poeta va haver de travessar són ara un juny fèrtil, afirmatiu. I dit en vulgar, es va fent justícia.