dimarts, 27 d’octubre del 2009

La col·lecció impossible

Millet, sí, però que les novetats no ens facin perdre els clàssics, i a la tardor els clàssics són: el retorn a l'escola, els àlbums de vacances (ara digitals), i l'arribada dels col·leccionables a tots els quioscos. Dels tres clàssics tardorals per excel·lència, avui ens interessa el col·leccionable, o millor dit: la impossibilitat d'acabar cap col·lecció. Mirin que és àmplia, la gamma de talles, formes i models: fascicles, miniatures, cinema (negre, infantil, western), sèries de televisió (clàssics moderns i ronyes nostàlgiques), cursos, discos, llibres, enciclopèdies, rellotges, porcellanes, estilogràfiques... ¿Per què mai ningú no acaba la col·lecció que comença? Assajarem una resposta. Un elevat percentatge de col·leccionistes no mereixen tal consideració perquè són víctimes de mort (sobtada o planificada, depèn) amb l'encariment del producte al tercer lliurament. Un altre percentatge menor però significatiu se subscriu i passa a rebre cada peça de col·lecció directament de l'editor, fabricant i/o distribuïdor, que ho allarga tant com pot, fins que el subscriptor esmentat es dóna de baixa per cansament o per falta d'espai. Finalment hi ha (en percentatge residual) el col·leccionista que, precisament perquè col·lecciona, ja té algunes de les peces que se li ofereixen. Aquest no se subscriu (no vol repeticions) sinó que compra aquells lliuraments (generalment llibres) que l'interessen fins que, voilà!, la col·lecció deixa d'arribar al seu quiosc habitual i es veu obligat a rastrejar l'aparició de nous volums de la Bernat Metge, de les grans obres de la cultura universal de RBA, d'Anagrama 40 aniversario o d'altres magnes publicacions que semblen haver deixat d'existir quan un dia no gaire llunyà semblaven brotar d'arreu. Al poble n'hi ha un que fa tres anys que intenta completar el Diccionario de Filosofía del Dr. Ferrater Mora, però és clar, és un noi raret, no ho amagarem. (El punt, 24 de setembre de 2009)