La victòria (definitiva) de la raó

La victòria de la Raó sobre la ignorància i la superstició és un somni a punt de complir-se. Ara que de les vacances de Nadal en començarem a dir festes d'Hivern, i de la Setmana Santa, festes de Primavera, ara és el moment de completar la feina que la Il·lustració va començar fa tres segles. Com? Primer de tot, canviant el nom dels dies de la setmana. Si la vida pública és definitivament laica i les creences religioses pertanyen a l'àmbit privat, ¿com podem mantenir la denominació «diumenge», el significat etimològic de la qual és «dia del Senyor»? ¿Com podem mantenir dies dedicats a Mart, Mercuri o Venus, déus i deesses de l'antiguitat, tan fal·laços o tan privats com qualsevol altre déu? ¿I què hem de fer amb els topònims arrelats al santoral? Ara és el moment de tornar a l'afany republicà d'eliminar l'empremta religiosa dels noms de lloc i recuperar topònims tan sonors com Llevantí de Mar (Sant Antoni de Mar), Tudela de Ter (Sant Gregori), Costa-roja del Terri (Sant Julià de Ramis), Empori (Sant Pere Pescador) o altres miracles (laics) de l'eufonia. No ens podem pas aturar davant dels entrebancs que els reaccionaris i els immobilistes ens posaran: el dia 25 de desembre, i el dia 6 de gener, i el Divendres Sant han de ser laborables. Suprimim el Carnaval (¿quin sentit té un carnaval sense Quaresma?). Celebrem els solsticis (fora sant Joan!) i els equinoccis. Fem el pas definitiu del mite al discurs lògic i denominem el ramadà de manera políticament correcta: festes del novè mes, per exemple. No insultem la intel·ligència dels ciutadans representant Els pastorets a les escoles, que són temples del Coneixement. Algú parlarà de la tradició. ¿Què importa que moltes denominacions només siguin un vestigi de les creences que expliquen milers d'anys d'història? Anem a totes: declarem la guerra al fanatisme i la superstició! (El Punt, 22 d'octubre de 2009)