dijous, 21 de gener de 2010

Annus horribilis

Deixant de banda els comptes de musulmans, xinesos, hebreus, hindús i d'algú més que se'ns escapa, es veu que avui canviem d'any. Som com els pàrvuls, que només saben escriure en llibretes pautades i, com que ens incomoden les coses que es belluguen, quan no hi pautes ens les inventem. Pensem-hi, perquè l'embolic és descomunal. Les estacions van i vénen: la primavera tant comença un any el dia 20 com un altre es presenta el 21. Avui dubtem fins i tot que Crist nasqués realment el primer any de la nostra era. Molts pensen, a més, que aquest any 1 s'hauria d'haver denominat any zero per estalviar-nos aquells debats tan carregosos del 2000 i el 2001, però ja fem tard. En termes històrics, encara es complica més. Eminentíssims savis han considerat que el segle XX va començar el 1914, amb la Primera Guerra Mundial, i es va acabar el 1989, amb la caiguda del Mur de Berlín. També coneixem gent convençuda que el segle present va començar l'11 de setembre del 2001, i ara no se sap si ja som al XXII o és que entre el 1989 i el 2001 érem als llimbs. Si ni els segles duren el que han de durar, ¿per què els anys haurien de començar i acabar amb més precisió? No hi ha res més relatiu que els temps. Deia sant Agustí que sabem molt bé què és el temps mentre no ens ho preguntem. En el guió de La burla del diablo, Truman Capote fa dir a Peter Lorre: «Temps, temps! Què és el temps? Els suïssos el fabriquen, els francesos l'atresoren, els italians el perden, els americans diuen que és or, els hindús, que no existeix, i jo us dic que és un canalla.» Què importa, doncs, si entrem a l'any 2010 de l'era cristiana o al 2763 de la fundació de Roma? Només importa que s'acaba (o volem que s'acabi) aquest any horrorós. I si d'aquí a un parell de mesos troben que les coses no han canviat prou, no s'hi amoïnin: això és que el 2009 no s'ha acabat del tot, però ja passarà.(El Punt, 31 de desembre de 2009)