dijous, 21 de gener de 2010

Els camins inescrutables de la comunicació

Els camins de la comunicació són inescrutables. Fa uns dies parlava de l'èxit de determinats programes d'humor en general i de l'Alguna pregunta més en particular. Ara sembla estrany que l'APM nasqués com un projecte modest, destinat a la franja nocturna de Catalunya Ràdio. En poc temps es va crear marca i va passar, reconvertit en secció, al magazín matinal perquè l'Antoni Bassas, que n'era el responsable, no hi va voler renunciar quan va substituir Josep Cuní, que s'agafava un any ¿de parèntesi?, ¿sabàtic?, ¿formatiu?, ¿descompressiu? Tant és. Quan va tornar, Antoni Bassas estava ben assegut a la cadira (per mèrits propis) i Josep Cuní va rebotar a Com Ràdio. Ja ho dèiem, els camins de la comunicació són inescrutables. I tant que sí: ara es baralla o fa veure que es baralla amb la Rahola al matinspuntsí, matinspuntno, aquell curiós programa que, en lloc de demanar als seus convidats que opinin, ponderin i analitzin les qüestions d'actualitat, els demana que hi estiguin a favor o en contra de forma taxativa i sense matisos. Si poden aportar un punt de vista nou és igual, el que importa és el format, que dóna joc i espectacle. Dèiem dels camins inescrutables de la comunicació. Han passat quinze anys, l'APM radiofònic ja no existeix i la versió televisiva (reconvertit en un programa de zàping) triomfa. Una mostra de la rellevància de l'APM: des dels seus inicis, hi han passat noms com Manuel Fuentes (ara al Matí, fent de Bassas, com si diguéssim), Carles Capdevila o Òscar Dalmau, el gran dictador. Deunidó.