Un record de vàlua

Lloret ha declarat la guerra als records turístics espuris. Fora barrets de mexicà, toreros i castanyoles. La veda es va obrir fa uns quants mesos. El primer a disparar va ser el conseller Huguet, que es va conxorxar amb l’Institut d’Estudis Catalans, el Museu Nacional d’Art, Turisme de Catalunya i el Foment de les Arts i el Disseny per crear un catàleg d’icones representatives del país, la seva identitat, patrimoni i, és de suposar, que la seva idiosincràsia. Terrassa va ser el primer municipi a sumar-se a la iniciativa i ara és el torn de Lloret, un cas ben significatiu perquè ha hagut de lliurar i lliura encara una dura batalla contra la imatge que –justament o injustament, això és una altra qüestió- ens n’hem construït tot plegats. L’ajuntament fa divuit suggeriments als participants al concurs d’idees per trobar aquest record que ha de ser comercialitzable, barat, de qualitat, de bon gust (òbviament, si es tracta de defensar-se del mal gust) i, si pot ser, útil. Total res, tenint en compte que els jardins de Santa Clotilde o l’Església de Sant Romà no tenen pas la projecció planetària d’una Sagrada Família ni són divertits com un barret que, de matinada i amb gràcia, pot donar molt de joc, però segur que l’enginy creatiu superarà aquest obstacle. Ara bé, un cop tinguem un producte tan rodó com aquest, el problema real són els interessos d’aquell senyor caravermell que es passeja amb dos porquets fent-se magarrufes estampats a la pitrera sota la inscripció “makin’ bacon”.