dimarts, 23 de setembre de 2008

Un funeral de luxe

Parlant de la Costa Brava i del centenari del topònim, ens arriba la reedició de la novel·la All i salobre, de Josep Maria de Sagarra, un retrat especialment cur de la vida dels pescadors al litoral gironí, i concretament al Port de la Selva, a principi del segle XX. L'editorial Proa l'ha publicat en edició de butxaca amb pròleg que J. V. Foix va escriure l'any 1966, gairebé quaranta després de la primera edició de l'obra. A banda del valor literari i, diguem-ne, antropològic de la novel·la, el pròleg no té pèrdua. Després de referir-se a la misèria de la vida "ínfima, escarrassada i feixuga de l'home de rems", Foix recorda una conversa amb Sagarra a propòsit del llibre, ja en un Port de la Selva diferent, en el qual "els forasters brogien entre llaguts i cordes tot passant, en aparença, les vacances", un Port de la Selva ja en trnasformació, un pocs anys abans del seu "afollament pels bandolers de l'edificació i els paquiderms de l'especulació rústica". En el moment de la conversa, en un hipotètic passeig pels voltants, els dos poetes haurien trobat -diu Foix- els nois dels pescadors d'abans "més prims i allargats que els seus pares" empaitant "els primers vols d'estrangeres". No us perdeu la translació que fa dels personatges de la novel·la a la costa dels anys 60. El retrat és d'una ironia tan planera que resulta insòlita en la ploma de Foix. Aquell home pulcre, poeta obscur, que escrivia en llemosí -segons sentència de Pla- constata, sense els exercicis de funambulisme verbal que acostumava a practicar, com "l'home de motor ha substituït l'home de rems: com menys hom pesca, més barques hi ha; com menys veïns, més cases, i com menys ceps planta hom i més erm deixa el país, més val el terreny". I ja en fa quaranta-dos, d'això. Aviat ho podrem commemorar amb un funeral de luxe.