divendres, 21 de novembre de 2008

I amb interrogant: És mort, Franco?

Ahir, el mateix dia 20 de novembre que un servidor publicava al diari El Punt el post anterior, en Miquel Pairolí en publicava un altre a la pàgina del costat amb el títol "És mort, Franco?". La broma d'un i altre gira entorn la necessitat de certificar la mort dels jerarques franquistes perquè Garzón arxivés la seva darrera "garzonada". Aquí la primera i l'última semblança. Si jo em centrava únicament en la figura vanitosa de Garzón, Pairolí l'usa de pretext per ironitzar, molt sàviament, com sempre, sobre la necessitat legal de certificar la mort del general i acabar constatant que potser el franquisme no és mort del tot. És trivial, però els dos títols de costat m'han fet gràcia. En deixo constància i aprofito per reivindicar la importància de Pairolí, que, de fet, es desprèn pristinament -per dir-ho en prosa judicialesca- de l'article diari i els llibres que ens regala, encara que alguns s'entestin a mirar a cap altres bandes.