L'esperit del circ (i 2)

Obama (Barack Hussein, per descomptat) ha obert les portes a un món nou. Ho diu avui El País (el que he llegit per esmorzar, en versió paper). El subtítol de la informació no té desperdici: "La victoria del candidato demócrata destruye las barreras raciales y revalida a Estados Unidos como modelo universal". O m'he perdut en algun moment de la història o alguna cosa no quadra.
Anem a pams. Primer, això del nou món, potser es farà esperar una mica, si és que arriba. Segon, ¿quan han desaparegut les barreres racials dels Estats Units? ¿Quin dia les va destruir l'amic Obama, dimarts o dimecres? ¿I a quina hora, exactament? Home, ningú vol menystenir ni la importància històrica ni la simbòlica de la victòria d'Obama, però s'ha de tenir valor per expressar-se amb aquesta rotunditat. Ho dic perquè, d'una banda, queda molt per destruir i, de l'altra, perquè la història de la lluita pels Drets Civils és molt llarga i ara resulta molt lleig personificar-la.
Tercera part. ¿Els Estats Units s'han revalidat com a model universal? En primera instància, he de dir que jo no estava segur de ser testimoni de la caiguda desl Estats Units, ni que fossin un imperi periclitat rotllo Roma al segle V. Però es veu que sí. Ens hem passat anys amb la història anti i desafiant els veïns a trobar sis diferències entre demòcrates i republicans per ara descobrir que l'imperi del mal i de l'estultícia (no saben on és Barcelona, aquest ianquis!) és realment el país de les oportunitats, on tot és possible. Ara de cop ha renascut el somni americà, tu!
Ni una cosa ni l'altra, és clar, però el saltimbanqui ha de fer sempre una pirueta encara més sorprenent que l'anterior per evitar que el públic se'n vagi, i el xarlatà l'ha de ir més grossa, sinó l'espectador canvia de canal. I ja se sap que no hi ha negoci com el negoci de l'espectacle.