dimarts, 6 de febrer de 2007

D'atenuants i agreujants

Que les reaccions humanes són imprevisibles ho sabem des del principi dels temps, i ho expliquen la literatura, la història i l’experiència del veïnatge diari. Però ara coneixem cada vegada més les causes ocultes de les conductes inadequades. Abans creiem que les coses eren simples: un bevedor era un bevedor, i un jugador, només un jugador. Ara parlem de dipsomaníacs i de ludòpates, i sabem de les condicions psicològiques de les persones presoneres d’aquestes malalties. Aquest coneixement ha tingut una incidència extraordinària en l’àmbit judicial en forma d’eximents i atenuants i en l’establiment de tractaments i teràpies alternatives a les penes convencionals. Fa uns mesos, per exemple, vaig llegir en algun lloc que un dels darrers avenços en aquest camp és la identificació del trastorn disfòric premenstrual, que provoca -al marge de símptomes físics i dolors- alteracions de la conducta, tristesa, còlera, ansietat, irritabilitat, disminució de la concentració i aïllament social. Per això, alguns experts van demanar que l'esmentat trastorn també es consideri un eximent en el judici de determinats delictes comesos per a dones que, víctimes d’aquest trastorn, poden adoptar conductes cleptòmanes i exhibicionistes. Que les situacions que desperten la còlera, entristeixen, angoixen o irriten puguin semblar-nos infinites només és la prova que, malgrat els avenços, encara queda molt camí per recórrer. Saber l’origen dels mals no ens alliberarà pas del perill, però sempre ens donarà tranquil·litat d’esperit.

Post Scriptum (o no): Algú m'hauria d'explicar per què un home begut ha de tenir prou consciència per saber que no pot conduir, però l'embriaguesa li serà un atenuant en qualsevol altra conductiva delictiva. Tenir un accident begut és més "car" que delinquir begut, que és més "barat" precisament perquè s'ha begut i això altera les facultats cognitives. S'entén, no? O és la nostra ignorància en lleis la que ens impideix-ho capir-ho?