dijous, 1 de febrer del 2007

Text acabat o text abandonat

Moltes vegades escriure ens serveix per descobrir què pensem al mateix temps que intentem expressar-ho. Que el resultat aconsegueixi transmetre amb exactitud allò que hem descobert ja és més difícil. Molt sovint, quan llegeixo publicat el text que he lliurat després d'haver-lo corregit mil-i-una vegades, encara voldria poder tornar-hi, poder corregir una imprecisió, una ambiguitat, una reslliscada. Avui m'ha tornat a passar. Vaig voler ser irònic i ambigu i en el pecat hi he trobat la penitència.

La Galeria que aquest dijous he publicat al diari El Punt m'ha sortit ambigua. Havia de ser-ho és clar, però m'he passat. La ironia és el recurs retòric més perillós: què podria ser-ho més que dir exactament el contrari del que es vol dir i deixar l'evidència al (bon) criteri del lector? Afortunadament els lectors tenen sovint una certa comunió amb els autors. Som pocs els que llegim a pesar de la discrepància o, directament, amb afany de discrepar.

A l'article que comento (podeu llegir-lo a l'enllaç anterior) hi parlo del nuditisme (segurament esteu al cas del judici a un Mosso d'Esquadra que va obligar a vestir-se un home que anava nu pel carrer). Després d'explicar que els nuditistes -que es diferencien del nudistes i dels naturistes- consideren que el dret d’anar despullat no es pot limitar a llocs específics, i la legalitat els empara perquè, des de 1989, no existeixen ni “delictes d'escàndol públic” ni faltes contra “la moral pública”, l'article afirma que la legalitat i les convencions socials no tenen perquè coincidir i que la nuesa no és pecaminosa, ni immoral, ni òbviament il·legal. Tampoc ho és passejar-se per plaça Catalunya amb una galleda al cap, en pantalons curts quan glaça, en xancletes a muntanya o amb jersei de coll alt a la piscina. La conclusió del text és que tot això és perfectament legal i moral, és clar! Em vaig estar d'afegir-hi que si és intel·ligent o no ja són figues d'un altre paner. No ho vaig escriure, i ara me'n penedeixo. No puc corregir el que ja s'ha publicat, però puc constatar el que ja sabíem: els textos no s'acaben mai, només s'abandonen.