dimarts, 30 de desembre del 2008

Estem rodejats

El retard és un atribut de les obres públiques. Els problemes de les obres de la carretera Nacional II, per tant, no haurien de constituir cap sorpresa. Un any més no és tant si ho comparem amb els antecedents que tenim d’altres obres. Només cal consultar les hemeroteques o fer un passeig pel ciberespai. És fàcil trobar-hi el textos periodístics que en el seu dia anunciaven bons propòsits de l’Administració: titulars com “El TGV unirà Barcelona i Girona amb només 30 minuts l’any 2005” o altres de similars. Mentre, la majoria de ciutadans no tenim cap dubte que Girona és la capital pitjor comunicada de la península. Si volem anar a Barcelona sense pagar peatge, necessitem tres hores. Si desitgem anar-hi assistir a cap esdeveniment nocturn, o tan sols a la tarda-vespre, ja podem descomptar el tren, perquè a cap hora s’acaben. Cent quilòmetres (quan es pot anar i tornar de París el mateix dia) volen dir fer nit a Barcelona o disposar de cotxe. El desplaçament de Madrid a Toledo en tren (uns setanta quilòmetres) significa una inversió de 28 minuts. És només un exemple viscut, gratament però amb una certa perplexitat, fa pocs dies. Ara, a Girona, si anem cap a Sils, fa mesos que hem de fer un recorregut digne del París-Dakar. Si anem cap a Figueres, tenim Bàscara de potes enlaire també des de fa mesos. Si agafem un autobús a Girona, a l’estació, no se sap mai per on has d’accedir a l’estació i per sortir-ne l’autocar fa un tour al qual només li falta guia. Estem rodejats; amb retard, però rodejats