dijous, 4 de desembre de 2008

Les nenes amb els nens

La proposta d’un pacte nacional per a la immigració que el Govern ha estat debatent al llarg dels darrers mesos amb agents socials és a punt d’arribar al Parlament. Són 76 pàgines de les quals La Vanguardia en va avançar continguts dimarts. Segurament un acord com aquest és necessari a tenor de les xifres (900.000 persones immigrades de 176 països en només vuit anys) i a tenor dels comentaris que se senten al carrer (¿qui diu que no hi ha racisme?). Pel que fa als continguts, doctors té l’Església, però només el lema ja porta a la depressió. Tots aquests mesos de diàleg no han servit per corregir-lo malgrat que recull tots els defectes de la correcció política que confon el gènere amb el sexe i violenta la sintaxi com si a l’arrel dels problemes socials hi hagués una gramàtica perversa. Les dones han estat maltractades històricament. Cert, però la solució no és forçar el llenguatge i parlar sempre i arreu de “ciutadans i ciutadanes” (acceptem, en tot cas, la fórmula neutra "ciutadania", que resulta més neutra). Això no suprimeix el problema, xucla esforços inútils i té uns resultats estètics nefands. La llengua és el resultat d'un procés complex i lent que, certament reflecteix, vicis i virtuts històriques, només cal repassar les frases fetes i el refranyer, però la modificació artificial mai no dóna resultats. A vegades evitar el sexisme lingüístic és fàcil i a vegades simplement ens posa en ridícul. És amb aquesta lògica il•lògica que ara consensuarem un pla per viure “junts i juntes”, és a dir: ajuntarem les ètnies (que bona falta fa) i separarem els sexes. El lema ho diu clar: junts (ells, per una banda) i juntes (elles, per l’altra). Així només accentuem el problema que volíem solucionar, si és que existia algun problema.