dimarts, 2 de desembre de 2008

Venècia, Venècia





Tots deveu haver vist les imatges de Venècia inundada. Que no se'm malinterpeti, però he d'admetre que m'agradaria veure-la, amb aqua alta. Inundada, realment inundada com ara, potser no. Al capdavall, en aquesta situació, tampoc et pots moure. Ah! Però d'una manera o altra, ja hi tornaria. Quina ciutat més estranya: Un desengany per a qui en tingui una imatge de postal. Una sorpresa permanent per a qui comprengui que no pot ser d'altra manera. Una gòndola amb dos turistes que hi estaran sis hores es creua amb una barcassa que porta fruita al mercat de Rialto. Un carreró sense sortida. Finestres gòtiques, escales, esglésies. La multitud a San Marco. Els museus. Ca la Peggy Guggenheim, és clar. Les sacsejades del vaporetto. Les façanes dels palaus del Canalazzo. El Palau Ducal. Els mosaics bizantins de la basilica. L'Esther i jo badant per algun racó recòndit de Dorsoduro o de Castello, on encara hi ha, inevitablement, màquines de fotografiar i passejants que no podem amagar la nostra estrangeria, però som menys i tenim més afany de camuflar-nos. Menjar pasta amb tinta de sípia i dur un borsalino negre per fer-se l'italià.