dimarts, 2 de desembre de 2008

Bertrand Russell i la calculadora d'Aristòtil


Si una figura imprescindible del pensament del segle XX com Bertrand Russell deixa escrit que mai va tenir la fortuna de trobar cap prova que l'home sigui un animal racional, més difícil ho tenim nosaltres. El dia a dia, la veritat, no hi ajuda gaire. Russell, mordaç com era, il·lustrava la seva posició amb una ironia sobre Aristòtil, que esgrimia el fet que l'home sap sumar com a prova de la seva racionalitat. Molts segles més tard, una simple calculadora tira per terra l'opinió aristotèlica. Òbviament, nngú no pensa en la racionalitat de cap giny electrònic pel fet que sumi, resti o executi qualsevol operació aritmètica amb una eficàcia que seria insòlita fins i tot en l'home més ben preparat. Després d'aquest preàmbul, Russell feia un repàs als disbarats intel·lectuals de l'home. El filòsof anglès, que fou premi Nobel de Literatura, va morir l'any 1970 als 98 anys. Va veure de tot i força, incloses les dues guerres mundials, la guerra freda) i l'adveniment i caiguda dels feixismes europeus. Les tres dècades que es va estalviar del segle XX i el que portem de segle XXI li haurien proporcionat, sinó més arguments, molts més exemples per al catàleg. Poseu-hi dos punts i afegeiu els casos que considereu pertinents. Barra lliure.

2 comentaris:

Daniel Bonaventura ha dit...

Cert que estem en un moment històric crític de l'evolució de l'espècie humana, però personalment sóc optimista: Àsia comença a poder satisfer les necessitats bàsiques de la població, Amèrica del Sud viu una revolució política i social que només pot desembocar en una millora de les condicions econòmiques, Àfrica es pot salvar com un gegantí parc natural i EUA, Europa i Japó estan perdent el poder que tenia la resta del món esclavitzat. D'altra banda, s'està produïnt un canvi del mode de producció per fer sostenible la producció i les noves tecnologies (el mateix facebook) ens permetran aviat convocar referèndums mundials. La imaginació al poder!

Lluís Freixas Mascort ha dit...

Gràcies pel teu comentari. Em complau que siguis optimista i espero que tinguis tota la raó. De fet, l'home contemporani té les eines per construir un món més just i habitable (i també per fer-lo definitivament inhabitable, és clar). És allò de Gramsci: Al pessimisme de la Raó hi hem d'oposar l'optimisme de la voluntat.