"Avida Dollars"

La biografia i les memòries carronyaires són un gènere amb una llarga tradició del qual han estat víctimes polítics, actors, estrelles del rock, escriptors, artistes i famosos de totes les condicions, amb mèrit o sense, des de Josep Pla a Elvis Presley, passant per Lluís Companys, Albert Einstein o Diana de Gal·les, per posar alguns exemples tant locals com globals. La pràctica de l'autòpsia a cadàvers exquisits és un negoci universal, però hi ha cadàvers més exquisits que altres, i, per tant, més rendibles. N'hi ha que guanyen -o fan guanyar- més diners morts que no pas vius. Aleshores tothom xucla: hereus, col·laboradors, coneguts que expliquen històries amagades i transcriptors que els donen gràcia i estil sobre el paper. Aquests, els morts productius, els morts immortals, són els preferits dels biògrafs i memorialistes sense escrúpols. Per això, el cadàver de Salvador Dalí és exhumat periòdicament amb una voracitat inesgotable.

Ara ho ha fet Stan Lauryssens, un antic marxant d’art condemnat per estafa, que ha revelat que el món és ple de falsos Dalí i es converteix en altaveu de comentaris sobre la seva sexualitat. ¿On és la novetat? Primer, dels dalí falsificats fa vint-i-cinc anys que se’n parla, fins i tot en vida del pintor. Segon, la seva vida privada també s'ha rebregat, capgirat, escorcollat i se n'ha exprimible tot el que era exprimible. S'han editat títols tant explícits com Sexe, surrealisme, Dalí i jo, les memòries de l'actor i ballarí Carlos Lozano, que va formar part del cercle dalinià. En aquestes memòries, escrites per Clifford Thurlow i publicades pòstumament (en relació a Lozano, és clar) són un monument a la sordidesa: orgies, voyeurisme, onanisme, sexe contractat...

Finalment, que a Dalí li agradaven els diners ja ens ho va dir André Breton quan va rebatejar-lo amb la famosa transposició de les lletres del seu nom: Avida Dollars. La paradoxa –o no– és que Dalí va fer de Dalí, li va agrair el gest, i va admetre que l’èxit, els diners, la popularitat i la publicitat eren el seu motor. Lauryssens, que com tants humans podria compartir amb Dalí la maliciosa divisa bretoniana, segurament farà alguns diners amb aquest llibre en el qual només diu que li van dir que Dalí un dia havia dit. El rigor del llibre és tan extrem, que el mateix autor ha declarat als mitjans de comunicació que està convençut que el vuitanta per cent del que explica és cert. És a dir, és força probable que l'altre vint per cent no ho sigui, de cert. Bah! Petiteses.

Mentrestant, continuem tots parlant de Dalí, exactament com ell volia: que sigui bé o malament no té cap importància.