El suplantador

No, el paio que em mira cada matí des del fons del mirall no sóc jo. Ni aquest de les fotografies que gesticula i fa ganyotes i sempre mira cap a la banda que no toca, o queda capjup, o amb els ulls clucs, o somriu desmesuradament mentre gira els braços com un molí quixotesc. El gironauta va fotografiar aquest suplantador que camina amb un cos que no és el meu el dia 7 de juny entre dotze i una del migdia a la Rambla. És fàcil de veure'l, l'engany: jo sóc més jove, les galtes no em pengen, ni tinc aquest arrugues d'expressió que li solquen aquests llavis superlatius, com el nas aquell. Això sí, du la meva roba, i les meves ulleres, i passeja impunement amb la meva dona. No només em suplanta; també em plagia: va llegir textos meus. ¿O no sóc jo, tampoc, qui els escriu?