L'obligació supèrflua

Portem més d’un segle esforçant-nos per ser moderns. Per això la paraula artista s’ha vist substituïda per la de “creador”, un terme més global i de més potència, sobretot si l’acompanya l’adjectiu “contemporani”. Un escriptor, un artista, un cineasta, o qui, en general, vulgui ser algú en la nòmina de la modernitat ha de ser “contemporani”, com si la contemporaneïtat no fos un atribut forcós de tota la població mundial viva. A més, la fal•lera per ser modern és antiga: “l’únic deure, ser modern” és un axioma llançat per Hermann Barr l’any 1905. Jorge Luis Borges, que en les primeres dècades del segle passat se’l va creure, evoca aquesta convicció de joventut com una “obligació supèrflua”. “Ser modern és ser contemporani, ser actual; tots ho som, fatalment”, escriu en un pròleg de 1969. Salvador Dalí també ho sabia: “No han de preocupar-se per ser moderns. Facin el que facin és l’única cosa que no podran evitar”.

Dècades després, les administracions públiques procuren impulsar fórmules per donar suport logístic i econòmic a la “creació contemporània”. Aquest és el terme estàndard. ¿Com es pot cometre una errada lingüística d’aquesta dimensió? ¿No han llegit Borges? ¿Es pensen que Dalí fa només una boutade daliniana? ¿No saben que qualsevol acte creatiu que tingui lloc avui és contemporani? En realitat volen dir que valoren essencialment la transgressió, l’ús de les noves tecnologies. És clar que la denominació convencional "arts plàstiques" és insuficient, però ja que fem l'esforç d'inventar termes nous hauríem de procurar que fossin eficaços. Apart que, ara en el terreny artístic, si aquesta idea d'art contemporani -sustentat més en la modernitat de les eines que en la modernitat del discurs- es porta a l’extrem, resulta limitadora, fins i tot pedant.

Modestament: tant pot ser que el Dalí del segle XXI s’estigui ara mateix davant d’un ordinador com barrejant olis i aiguarràs en una paleta de fusta. Jo no ho sabria pas dir. Només hi ha una cosa segura: la posteritat no consisteix a pertànyer al teu temps sinó a superar-lo.