divendres, 4 de juliol de 2008

D'equivocar-se així *

D'un temps ençà m'ha donat pels dietaris. Permeten administrar la lectura al gust del consumidor: no hi ha cap trama que t'estiri o t'enfarfegui, pots anar endavant i enrere sense demanar permís, te'ls pots empassar de cop, els pots xuclar de mica en mica o te'ls pots prendre a píndoles, i n'hi ha que no s'esgoten mai, com les Prosas apátridas i La tentación del fracaso de Julio Ramón Ribeyro o L'ofici de viure de Cesare Pavese. En Felip Ortega (La Llibreteria) em recomana els dietaris de Guillem Simó (Palma, 1945-2004). No el conec de res, però faig cas de la recomanació. Un bon consigliere, en Felip: va ser ell qui em va fer llegir Francesc Serés. L'edició dels dietaris, titulats En aquesta part del món, no és cap meravella, però el text fa oblidar les misèries tipogràfiques. Transcric:

Una llista d'errors: No poder passar-se de cap demanda dels sentits, o ajornar les demandes dels sentits. Patir, o alegrar-se. Deixar passar les oportunitats de fruir com si aquestes s'haguessin de repetir en el futur (és a dir, creure's immortal), o dilapidar-se obsessivament en el present. Ésser pacífic, o ésser violent. No fer res, o fer massa coses. Aspirar a l'equilibri, o optar per la disgregació.

La saviesa és avenir-se a suportar estoicament l'error inherent a qualsevol actitud que es prengui. La natura vol que l'exercici de la saviesa no tengui fi, ja que ha disposat que la perfecció ha de ser sempre un aspecte de la imperfecció

Quina ràbia no haver-ho sabut escriure! Estem condemnats a escollir, a renunciar, a seguir aquest camí i no un altre, a equivocar-nos sempre. García Márquez ho fa dir molt bé a un personatge -una àvia- de la novel·la El amor en los tiempos del cólera. L'àvia en qüestió, conscient que qualsevol decisió és sempre un error, aconsella la seva néta que fugi amb l'home que estima: "Te'n penediràs tota la vida -li diu-, però si no te'n vas, també te'n penediràs. "


(*) El títol d'aquest post és un expoli a Enric Casasses. Que consti, doncs.