Ser de la broma

És fàcil que el lector el recordi: Pere Navarro va ser el darrer governador civil de Girona i ja aleshores era un senyor simpàtic, amb gust per la conversa i el contacte amb la gent; allò que se’n diu un home campetxano. Tant li feia explicar les quotes lleteres europees que van portar els ramaders tan de corcoll fa dues dècades com presidir la festivitat de la patrona de la Guàrdia Civil (parlem de l’època que els Mossos d’Esquadra es limitaven a decorar actes protocol·laris) o pujar a un helicòpter si queia una gran nevada, com les de 1986 i 1987.

Ho il·lustrarem. Vençut l'off the record es deu poder dir que d'aquestes nevades n'explicava anècdotes suculentes, com la comparació de l'estat dels residents de les masies que quedaven aïllades entre els de "tota la vida" i els "neorurals". Mentre els primers estaven abastits amb totes les garanties, els altres eren els principal beneficiaris de l'ajut extern. "Els pagesos de sempre tenien el rebost ple, amb fuets per passar tot un hivern. Els neorurals només tenien marihuana", deia. Participava amb entusiasme a la trobada anual amb Cisco del Carol, l'eugasser que tenia cura dels mulats dels ramaders d'Espinavell que pasturaven durant l'estiu pels cims de Rojà, al Vallespir. Se sentia còmode en les penúltimes copes dels periodistes, de matinada, per exemple al Nummulit, després d'algun sopar més o menys institucional. Pere Navarro, el màxim responsable dels cossos policials a Girona, estava berenant amb un alcalde de l'època del qual no cal recordar-ne el nom just hores abans que fos detingut per un assumpte lleig que va portar un enrenou considerable. Una vegada va escriure una carta al director d’El Punt per dir-li que no volia parlar amb cap periodista que no fos ell perquè no estava d’acord amb la publicació d’una notícia. Si deu anys d’exercici d’un càrrec sempre donen per haver de capejar tempestes importants i protagonitzar anècdotes notables, el període gironí de Pere Navarro va ser fructífer.

Amb aquests coneixements previs, el ciutadà gironí hauria de ser el més preparat de tots per comprendre que la Direcció General de Trànsit instal·li anuncis arran de carretera per dir-nos que no els mirem, que podríem tenir un accident (aquests anuncis deuen distreure menys que els altres), o que s’impliqui en un acte tan surreal com la presentació d’un casc budista per a motoristes. Es veu que els símbols que porten aquests cascos transmeten pau als conductors, que lògicament circulen amb més seny. ¿No és ben lògic tot plegat?