El bateig

I Ferran Agulló posà nom a la Costa Brava, però ¿on va saltar la guspira de la idea? ¿Al cim de Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols? ¿Al puig del Convent de Blanes? ¿A Begur, en un sopar de prohoms de la Lliga, com afirma Josep Pla? Si, com sembla, aquest sopar va ser l’any 1905, potser Begur hauria arribat primer, però com que les paraules volen i els escrits romanen, els honors oficials són per a la publicació de l’article on s’utilitzava per primer cop la denominació costa brava, encara sense categoria de topònim, el 12 de setembre de 1908, ara fa cent anys. Anem, doncs, a les fonts. Expansions líriques a banda, l’autor indica a l’article que a llevant hi té “una esplèndida decoració de caps i roques, puntes i freus, penyalars i cales, fins a les fantàstiques muntanyes de Tossa, esborrallades de boscúries” fins a les muntanyes de Tossa, i a garbí, “la plàcida corba de les platges de Blanes i s'Abanell, fins a la punta de la Tordera, separades per un illot rocós que un istme ha ajuntat a la terra".

Per si hi ha dubtes sobre els punts cardinals, la direcció dels vents, o sobre cap on mirava Agulló, el text es pot comparar amb un altre d’ell mateix, que descriu la vista des del puig del Convent: “A garbí, la platja de s’Abanell, amb el cap de la Tordera (...). I a llevant, l’esplèndida decoració de la Costa Brava amb sos bastidors de Calabona, de l’Agulla” fins a Tossa, “que negreja com les muntanyes de sant Grau, que li fan de capçalera”. És evident que els textos són germans, però si es tracta de situar quin paratge va inspirar Agulló abans d’escriure-ho, això fa tant de mal dir que podem estar-hi cent anys més. Si, com sembla, el nom es deu a la comparació amb la serrralada de Tramuntana de Mallorca, Agulló hi havia viatjat uns mesos abans de la publicació de l'article. Això no vol pas dir, és clar, que no la conegués o no hi hagués pensat abans. No podem pas saber a quin lloc Agullço va fer la primera relació mental de llocs i noms, perquè aquest é sun espai privat, íntim i impenetrable. Podria ser a Sant Elm, per què no? No deu ser en va, precisament, que la placa de Sant Elm digui que des d’allà “intuí” el nom: les intuïcions no deixen rastres documentals. Ara bé, si ens referim al text fundacional i a l'espai que s'hi descriu en el text fundacional, la cosa és força més clara. A banda de poder comparar els dos textos, queda molt clar que, si som a Sant Feliu, a Llevant mai no hi podrem tenir Tossa. Només s'ha de mirar un mapa.